Una experiència judicial

Dimecres 28 de maig.
22h i pico.
Barri de Can Carreras. Martorell.

Dos agents del Cos de Mossos d’Esquadra (un d’ells amb dos ratlles a l’espatlla, i sense número d’identificació … un jefe?) m’aturen i m’expliquen que van molt apurats, ja que una jutgessa els ha demanat d’urgència figurants per a una roda de reconeixement al jutjat No. 1 de Martorell. Evidentment, diuen que dono el perfil i em demanen que vagi a l’endemà al citat jutjat per participar d’aquest tràmit. M’entreguen la citació pertinent aclarint que no em preocupi, que triga poc, que potser em descarten, que només em veurà una sola persona,… L’únic que se’m passa pel cap preguntar en el moment és què passa si em reconeixen a mi enlloc de al detingut. “Això només passa a les pel·lícules” respont l’agent sense ratlles a l’espatlla.

– Carinyo, mama, m’han citat com a figurant en una roda de reconeixement.
– Veus, et confonen amb un delinqüent! t’has d’afaitar!

Dijous 29 de maig.
9h.
Jutjat No. 1
Barri del Solàrium. Martorell.

-Bon dia, vinc a una roda de reconeixement.
-Bon dia. Dóna’m el DNI, que me’l quedo i te’l tornarem després. Ha hagut un error i has d’anar al No. 5.

9.15h.
Jutjat No. 5
Barri del Solàrium. Martorell.

-Bon dia, m’envia el teu company del No. 1, vinc a una roda de reconeixement.
-D’acord, seu aquí i espera que et cridin.

Al llarg dels següents 60 minuts aproximadament, arriben 4 figurants més, tots ells homes, 1 d’origen magrebí i la resta autòcton, d’entre 30 i 40 anys, amb barbes d’estils diversos i amb el mateix desconeixement de tot plegat que el meu.

Minuts més tard arriben dos agents del Cos de Mossos d’Esquadra amb un jove detingut, casualment, amb el mateix perfil físic que els que allà esperàvem.

Finalment, una treballadora del jutjat ens informa que ja està tot llest, i que l’acompanyem… apa! excursió pel barri del Solarium amb ella, els 4 companys accidentals, el detingut emmanillat i els dos Mossos, fins a unes altres dependències judicials (per qui no ho conegui, el barri del Solàrium és una estructura laberíntica de blocs de pisos amb dues plantes de locals on s’ubiquen de manera disgregada els diversos jutjats comarcals).

Així, arribem a unes dependències on he pogut veure un calabós. Ens indiquen que entrem al fons, on trobem un habitacle d’uns 3m X 1,5m, amb un gran mirall en un costat i unes marques numerades de l’1 al 5 a l’altre, i ens col.loquem cadascú a sota d’un dels números (sí, sí, com ho imagineu … com a les pelis!).

A fora del petit i saturat espai espera el detingut amb els agents.

Sense cap estratègia ni decisió premeditada, em coloco al No. 5 (principalment perquè he estat el darrer en entrar).

Arriba el moment de la identificació i cribatge per part de l’advocat defensor. Ens identifiquen pel número i nom, per tal d’anotar-ho en una espècie d’acta que la funcionaria omple de peus, recolzant-se en la seva mateixa cama (l’espai és tan petit que no hi ha cap moble), i posteriorment el lletrat ens observa per sentenciar que ja li està bé com estem.

Posteriorment, oh, sorpresa! se n’adonen que tots 5 espais estan ocupats, així que no queda cap número lliure pel detingut!

L’advocat de la defensa escull descartar al noi del meu costat, que sense cap agraïment més, i després de més d’1 hora i mitja, li diuen que ja pot marxar.

Així que ara, qui ocupa l’espai de la meva dreta és el detingut, que s’ho mira tot amb aparent tranquil·litat.

Ara sí, comença la roda! S’encenen els grans focus i ens diuen que mirem al mirall, al front.

Al cap d’un minut, una de les treballadores del jutjat li diu al No. 4 que es tregui la gorra. – el de la gorra soy el del No. 1. Li diuen. – Ah, vale.

– El No. 4, que es posi la gorra del No. 1!
– ¡Yo no me pongo la gorra de otra persona!

Minuts més tard, i després d’un altre silenci incòmode, els agents ens diuen que ja podem anar sortint, i suposo que tots 4 “figurants” vàrem pensar el mateix: Ostres! M’asemblo força al detingut… m’hauran identificat a mi com a culpable?

A l’accés de les dependències judicials ens esperaven les 2 treballadores i un home (jove, 35 anys, vestit “de casament”, impecable) i una dona. Sembla que el primer és un implacable fiscal, que està parlant per telèfon per confirmar si hi ha alguna roda més en la que ens puguin “utilitzar”.

Finalment, ens comuniquen que ja podem marxar, al mateix temps que torna a passar per davamt nostre la processó formada pels dos agents de Mossos i el detingut (amb el que instintivament he perdonat, sense saber quin és el delicte del que se l’acusa).

10.55h
Dependències judicials
Barri del Solàrium. Martorell

Em fan un justificant per la feina, i marxo, havent-li traslladat previament a la treballadora que no ha estat una grata experiència, que no ha passat res del que els Mossos em van explicar la nit anterior, quan em van “assaltar” pel carrer.

En definitiva, una nova experiència, que, com totes, ens formen. No és la primera vegada que visc aquesta sensació, donat que vaig treballar en una presó de joves gairebé un any, però per desgràcia, ha estat una nova ocasió per viure en primera persona la realitat d’un sistema judicial “cutre”, impersonal, deshumanitzat i mancat de recursos, que improvisa una roda de reconeixement amb “figurants” que no saben on s’hi fiquen amb la que una persona s’hi juga la llibertat.

En fi…

Salut i treball!