Desinformació CiUvERCgent. Lliçó magistral

Si sou dels que llegiu el Butlletí Municipal de l’Ajuntament de Martorell, si us plau, no us quedeu amb els titulars, i observeu la classe magistral de desinformació CiUvERCgent a Martorell, amb la complicitat silenciosa dels tècnics del Departament de Comunicació (regidoria d’ERC).

Per una banda, si llegiu les informacions “oficials”, veureu com ha estat el govern qui ha reclamat els deutes de les Llars d’infants a la Generalitat, però si llegiu l’escrit de Movem Martorell (allà a fons a l’esquerra del butlletí) comprovareu com ha anat tot plegat realment.

Fa mesos que aquest grup municipal va reclamar que es fessin els tràmits per recuperar els deutes a la Generalitat, i el govern va respondre que NO CONSTAVA CAP DEUTE, i ara que altres ajuntaments han acoseguit recuperar-ho sembla que de cop i volta ha aparegut aquest. Màgia? Bruixeria? Nooooo…POCA VERGONYA!

De nou es demostra que aquest govern de CiU (ah no! PDCAT!) i ERC (bé, 66% CiU i 33% bucant-se) està instal.lat en la política del titular i la foto, sense projecte real i improvitzant contínuament per salvar de nou unes eleccions que ja s’acosten.

Despertem?

Vinga va, si obriu el Butlletí, no us quedeu només amb la part “oficial”.

Salut i treball!

“Quizá esté equivocado, porque yo me equivoco mucho; pero lo digo como lo pienso”

Ho sento, no puc més. Em rendeixo…rendit i desarmat.

Aquests mesos en els que em sento exclòs (o m’han fet sentir exclòs) han servit perquè vegi que potser sempre he estat equivocat. La  meva confiança en la gent (en general, en les persones, en el col.lectiu, en la tribu…) ha tocat fons. Els sentiments es mesclen, i l’enveja i la ràbia van i venen.

La capacitat que ha tingut l’independentisme per mobilitzar a la gent ha estat i és envejable, i sento un respecte molt gran cap a les motivacions legítimes de moltíssima gent per aconseguir un fi també legítim com és la independència política (que no econòmica, no caiguem en l’error de creure’ns-ho). Però d’altra banda la ràbia i la incomprensió em cremen per dins, quan recordo tantes i tantes lluites i mobilitzacions en les que he participat amb molt poc suport social: vagues, manifestacions, eleccions, accions de protesta, actes informatius,… i en moltes ocasions havent de justificar el per què ho feia i mirant de fer entendre a companys i companyes de què ens hi jugàvem molt: amb les reformes laborals, les retallades sanitàries o educatives, la repressió policial dels estats (també del català), de la necessitat de reformes… sovint m’he sentit sol.

I ara, de cop i volta, totes aquestes reivindicacions han pres forma de gran bandera i s’han fet populars aconseguint que moltes persones recolzin aquestes vagues, manifestacions, eleccions, accions de protesta, actes informatius,… i que fins i tot et sentís interpel·lat i jutjat quan no les recolzes.

Segurament faig una lectura massa emocional i primària, però ho sento, ja en tinc prou. M’envaeix la desconfiança més absoluta en la nostra capacitat com a societat per tenir una opinió crítica pròpia que ens porti a generar les accions necessàries per aconseguir un canvi real de sistema.

Milito en un partit polític i estic afiliat a un sindicat, i no sé perquè això és criticable. Criticable perquè darrerament em diuen que són “equidistant”…ho he sentit d’aquells que mai s’han mullat, que mai s’han posicionat, però que ara es veuen amb l’autoritat moral de catalogar-me per posicionar-me en els colors que hi ha entre els seus blancs i negres. Utilitzen els mateixos arguments ara per criticar la meva suposada manca de compromís que quan creien que la meva militància no servia per res, que total, que perquè fer una vaga general, una manifestació contra les privatitzacions…si no servia per res! Benvinguts i benvingudes! Gràcies per venir! Per fi!!!!

I mentrestant, en una òptica més propera, municipal, veig com els mateixos representants polítics que tenen l’agenda atapeïda d’actes per la llibertat, per la “consecució d’un nou estat més just i solidari” i altres frases amb les que omplen els seus discursos, mantenen en la seva agenda les privatitzacions dels serveis públics municipals (escola d’idiomes, esports, cultura…), la seva indiferència i manca de suport cap les entitats del poble (indiferència i manca de respecte cap a AMPAs, entitats esportives i socials), els seus projectes per carregar-se una mica més el territori (nous polígons industrials, cap mesura de protecció dels rius, abandonament dels parcs naturals)… Jo no puc posar-me darrera d’una pancarta al seu costat, són uns mentiders i no tenen compromís real amb cap canvi. Disculpeu-me, però no puc manifestar-me amb els que als plens municipals feien crides a la “llei i ordre” desprès de que la plantilla de l’hospital reclamés els seus drets laborals; o amb els que han estat còmplices i protagonistes de les pitjors retallades de drets de la història; o amb els què han promocionat les privatitzacions més salvatges dels serveis públics i la destrucció dels sistemes sanitaris o educatius; o amb els que mai m’han fet costat quan m’he mobilitzat per reclamar tot això…

Apa, que ja n’hi ha prou de teràpia, per acabar em quedo amb una frase d’en Pepe Mujica, expresident de l’Uruguay: “Quizá esté equivocado, porque yo me equivoco mucho; pero lo digo como lo pienso”

Salut i treball!

 

No passaran!!!

Més enllà del desordre i la desinformació al voltant d’aquesta convocatòria, avui cal reaccionar contra els fets violents del passat diumenge perpetrats per una policia a les ordres d’un govern feixista.

Avui no fem vaga, avui ens mobilitzem per dir ben alt que els fets del passat diumenge són inadmissibles. Però cal tenir en compte que jurídicament hi ha poques garanties legals que ens protegeixin com a treballadors i treballadores.

Consulteu bé als vostres enllaços sindicals com es planteja la jornada al vostre centre de treball.

Espero que com a societat amb un mínim de seny tinguem la capacitat de fer autocrítica els propers dies i valorar qui i com ens han portat a aquesta situació.

Jo no vaig votar diumenge, no vaig voler participar d’una farsa organitzada per uns governants irresponsables que només volen salvar-se el cul, i que no volen el bé comú. Ells sabien perfectament que tot això passaria, estava calculat, i han jugat amb els sentiments de la ciutadania, uns i altres, els d’aquí i els de Madrid.

Avui participaré dels actes organitzats per aixecar de nou la meva veu contra el govern del PP i el feixisme, ho he fet moltes vegades, i tristament moltes d’elles sense el suport de molts dels que ara s’omplen la boca de paraules buides i que s’han vestit amb la bandera de la llibertat i la democràcia, que tantes vegades han trepitjat. Aquests dies estic escoltant com alguns em donen lliçons de patriotisme, de defensa dels drets, de militància i d’implicació social…benvinguts/des! Ja fa temps que us esperàvem!

Ens seguim veient als mateixos carrers que sovint ens heu prohibit!

Salut i treball!

El virus del titular, la càmera i les xarxes socials

La crisi de la grip va provocar un ressò mediàtic que va fer mobilitzar-se als mateixos que fa anys que ens retallen la sanitat. 
Ara és el mateix alcalde i el seu equip, que també presideixen i dirigeixen l’hospital qui aparentment vol encapçalar la mobilització per dotar el servei de més activitat.

I fins ara?

Fins que no ha sortit als mitjans?

És vergonyós i indignant estar governat per addictes a la càmera i las titulars mediàtics, sense interès real per transformar la realitat. 

Mirant tota la informació, i per contrarestar la censura informativa de Martorell, cal explicar que: ⬇⬇⬇

⭕ els Pressupostos de la Generalitat pel 2017 NO PREVEUEN cap inversió per Martorell més enllà de 2 obres relacionades amb els pous d’aigua

⭕ no existeix cap document o justificant que mostri que el Patronat de l’Hospital o l’Equip de Govern (que són pràcticament els mateixos) hagin demanat els darrers mesos o anys millores a l’hospital, ni tan sols el compliment del Pla Director acordat

⭕ els mateixos que ara ens governen, amb l’antic alcalde i l’actual al capdavant van organitzar una campanya “anònima” anomenada “Salvem l’Hospital”, quan el tripartit va acordar amb la Generalitat la construcció d’un nou hospital públic i sense el control dels retalladors. Finalment ho varen aconseguir i aquell projecte es va desestimar.

⭕ els mitjans de comunicació locals han amagat aquells actes o accions que la resta de partits han fet per donar suport a la plantilla de l’Hospital i per mirar de portar al Parlament solucions i propostes concretes. Per exemple, la visita de la Diputada d’ICV del Grup Parlamentari de CatSiQueEsPot no va ser explicada ni difosa per cap mitjà municipal, tot i haver rebut la informació. 

Un debat obert que hauria d’anar més enllà d’aquests titulars pel gaudiment de l’equip de govern, i una mica més d’informació perquè aquest debat sigui més ric.

Ja fa temps que teniu l’oportunitat de “SALVAR L’HOSPITAL” i no us he vist molt motivats per fer-ho…

Salut i treball!

…i són els joves sense història qui tenen memòria

El passat mes de desembre el Grup Municipal de Movem Martorell va presentar al Ple Municipal un prec en relació a la censura exercida pel govern de CiU-ERC sobre la sol·licitud d’ICV Martorell per exposar en un espai municipal “La Infància del PSUC” (a l’enllaç podeu veure la propera inauguració de la mateixa al Baix Llobregat).
Des d’aquí vull agrair al Grup Municipal de Movem Martorell la seva tasca a l’ajuntament, incisiva però sempre propositiva, incansable encara que poc visible, i sobretot els hi vull agrair que a diferència de molts altres grups, mantenen viva la seva IDEOLOGIA i per tant fan POLÍTICA amb majúscules. I especialment vull agrair a la regidora Laura Ruiz la seva implicació amb la recuperació de la memòria al nostre poble, que alguns, tot i militar en partits que són germans en aquesta lluita, anteposen altres prioritats per davant del què els seus avantpassats van promoure. Gràcies Laura per traslladar al ple municipal la nostra reivindicació legítima.

Transcripció del prec al ple municipal:

“La Regidora Sra. Laura Ruiz, diu:

Gràcies. Aquest prec el fem a petició d’una entitat de Martorell, l’Agrupació Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, que com bé sabem, i insistim, forma part de la confluència, confluència Sr. Casasayas Movem Martorell, i participa de la nostra assemblea, i per tant, per aquest motiu fem aquest prec, és en relació com bé imaginaran, a la denegació d’un espai per poder exposar una mostra dels papers de Salamanca, relacionats amb la figura del PSUC.

Personalment, com a filopesuquera que sóc, perquè malauradament doncs, o afortunadament, no vaig viure aquella època, i per tant, no he viscut de primera ma, el que va suposar el PSUC. Em va sobtar moltíssim que no es pogués exposar i per tant, cap martorellenc es pogués beneficiar d’aquesta mostra dels papers de Salamanca que exposa com deia, part de la història del PSUC. La realitat és que part de la història del PSUC transcendeix la seva condició de partit polític, la seva acció o part activa en la cultura catalana és inqüestionable, per tant, establir una diferenciació entre política i cultura en aquest cas, com va ser la resposta, que de fet s’ha fet ressò diferents mitjans de comunicació, com a mínim no la compartim. Què és cultura o en què la cultura ho és sense la seva part històrica? o en què la cultura ho és sense la part política?

Sin las bases que sento el PSUC, yo no sería capaz de hablar y pensar en castellano. I parlar i pensar i català. Va crear l’imaginari català, un col·lectiu català, un sentiment de pertinença a una cultura única i pròpia. Que fa que el senyor Manolo Moreno, un bon dia a Martorell, allà pels anys 60, quant estava el Sr. Franco inaugurant uns pisos pengés la senyera a la seva finestra, va penjar la senyera, amb el Sr. Franco a sota, un andalús, això ho va aconseguir en gran part l’activisme que suposa el Partit Socialista Unificat de Catalunya. De fet transcendia fins i tot els límits d’un partit polític, perquè per exemple la revista Nous Horitzons que s’editava des de Mèxic inicialment, una de les parts d’aquesta revista, de fet pertanyia o l’escrivia un exiliat de Catalunya, l’Enric Roig i Carol, militant d’Esquerra Republicana.

Per tant, preguem en tot cas a la Regidoria de Cultura ial regidor de cultura en aquest cas, que reconsideri els criteris que es fan servir des del departament o des de la Regidoria per denegar aquest espai, i que ens permetin com a martorellencs poder disfrutar d’aquesta exposició i al final poder compartir una història i un passat que molts martorellencs/es han compartit, i que segurament englobaria molta gent de diferents colors polítics, en torn a una posició o una figura com va ser el PSUC dins la cultura de Catalunya.”

Salut i treball!