I ara què?

Deixant de banda les valoracions sobre la pèssima gestió que el Departament ha fet, al llarg de les darreres setmanes (mesos i anys!), en relació a la necessitat d’obtenir espai per a ubicar més classes de Secundària a Martorell, avui ens podem alegrar (amb reserves) de què l’escola Vicente Aleixandre es mantindrà tal i com està fins ara.

Tot i així, si que vull traslladar a través d’aquest bloc algunes reflexions al respecte, ja que crec que darrera de les urgències ens hem deixat coses importants que cal valorar seriosament, com a poble, com a comunitat educativa i com a alternativa social i política a aquest govern de dretes que mostren ben poc interès pels serveis públics.

En primer lloc, vull apuntar que aquesta lluita de les darreres setmanes o dies, que exitosament i de manera exemplar han protagonitzat el claustre i les families del Vicente, no ha estat únicament una lluita seva, sino que ha estat la lluita de tothom que defensa i creu en una escola pública i de qualitat. Li va tocar al Vicente, però li podria haver tocat a qualsevol altre centre.

I aqui entrem en el fons de la qüestió. MARTORELL NECESSITA UN IES! i això no és cap novetat. No el necessita ara, de cop i volta. Ja fa anys que qualsevol amb dos dits de front sap que ja hauria d’estar programat, pressupostat i construït. Però és clar, aquestes no són les prioritats del “Govern dels Millets”, i no sé si és una prioritat pel govern municipal, també de CiU.

Ara proposen una alternativa, provocada més per la necessitat d’aplacar la mobilització social, que no pas per la voluntat expressa de resoldre aquest “marrón”.

Quina és aquesta proposta? Cedir-li a la Generalitat els edificis de l’antiga escola Montserrat, on actualment estan ubicats els serveis municipals del Centre Especial de Treball i el Centre Obert i també l’Esplai Guspira. Tots ells sorpresos per enterar-se per la premsa municipal o el “vox populi” de què seran traslladats ves a saber on.

Així doncs tenim un Departament d’Ensenyament incompetent que no ha aportat cap mena d’esforç per resoldre aquest problema i que fins i tot ha mentit descaradament, i un Equip de Govern municipal que empès per la voluntat de que no se li esberi el galliner, li “salva el cul” al Departament amb una proposta qualificada per molta gent com “vestir un sant desvestint un altre”.

Ara tenim altres problemes. QUÈ PASSA AMB EL CET, EL CENTRE OBERT I L’ESPLAI? De moment, sabem (i no pas perquè ningú de l’equip de govern ens ho hagi explicat) que el CET tornarà allà on ja hi era fins fa 10 anys, amb la càrrega emocional i professional que això suposa per qui treballa en aquest servei, tant la plantilla de treballadors i treballadores amb discapacitat, com els i les professionals que gestionen el servei. Un pas enrere? Esperem que no.

Pel que fa al Centre Obert i l’Esplai, només sabem que els estan buscant ubicació, a correquita, i sense have comtat amb ells per prendre la decisió.

Desgraciadament, seguirem parlant de tot plegat, però no vull tancar el post sense demanar a la comunitat educativa i a tota la societat de Martorell que tinguin en compte que mobilitzar-se si serveix, i no només quan ens afecta tan directament, també quan les mobilitzacions són generals, en defensa dels serveis públics, de l’aigua, del dret a l’habitatge, … allà ens trobarem sempre.

Salut i treball!