Arxiu del Blog
Si per això sóc CASTA, amb molt d’orgull!
Doncs si, senyors/es, ja existim organitzacions implicades al 100% al carrer i a les institucions, i estem convençuts/des que cal sumar, i no dividir.
Doncs si, senyors/es, a Martorell ja fa dècades que estem on toca, al costat dels nostres… i vosaltres?
On estàveu quan volien fer la carretera?
On estàveu quan es va privatitzar l’aigua?
On estàveu en les mobilitzacions per l’ambulatori?
On estàveu en les mobilitzacions per l’educació pública?
On esteu quan la PAH es reuneix o actua? o la Plataforma Moviment Social de Martorell? o les AMPA, o les AVV, o…?
Potser ara, de cop i volta sóc/som CASTA, però aquesta casta porta tota la vida amb un peu al carrer i l’altre a l’ajuntament, primer com a PSUC i ara com a ICV: sense demanar cap € als bancs per finançar-nos; utilitzant els diners dels regidors per a l’organització local i per col·laborar amb altres entitats; donant suport a totes les causes i mobilitzacions; funcionant de manera horitzontal; obrint processos participatius; exercint a l’ajuntament al govern o a la oposició amb honestedat i eficàcia, …
Potser qui mai ha mogut un dit, o fa anys que no el mou, o ho feia des de la barra del bar, i que ara ens (em) acusa de casta, de no haver fet mai res … està il·lusionat amb “noves” formes de fer política que estan inventant la sopa d’all.
Repeteixo, existim organitzacions POLÍTIQUES (amb majúscules) implicades al 100% al carrer i en les institucions, i estem convençuts/des i que CAL SUMAR, I NO DIVIDIR.
Ens hi posem?
Salut i treball!
Apunts breus d’actualitat local i nacional
A Martorell, CiU no compleix els acords de ple, i ens ven un model de creixement que no respecta l’entorn natural
Al darrer ple municipal li varem tornar a recordar a l’alcalde que segueixen incomplint greument un acord pel qual a Martorell hauríem d’aplicar un model de tarificació social, és a dir, que els impostos municipals tinguin en conte que qui més té, pagui més, i deixar de carregar pujades indiscriminades a tothom per igual. Saben que és la seva obligació, però, faran cas?
D’altra banda, les darreres setmanes s’han celebrat alguns actes de participació per conèixer i fer aportacions a la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana, és a dir, que tenim la oportunitat de planificar quin Martorell volem pels propers anys. Desgraciadament, el model que planteja CiU és de continuïtat (amb un creixement desmesurat) i totalment lesiu amb el nostre entorn natural.
A Catalunya, amb la Vaga General i les eleccions, hem guanyat a les tisores?
Les darreres setmanes hem viscut dos esdeveniments històrics que volem remarcar, ja que ens fan veure que cada vegada més gent s’està mobilitzant en defensa dels drets socials de la majoria, i que no es creuen als que ens diuen que això és una crisi, ja que en realitat és una estafa.
En primer lloc, la Vaga General del 14N, que va aconseguir aturar Martorell i reunir més de 500 persones als nostres carrers per dir que ja n’hi ha prou a les retallades de PP i CiU.
D’altra banda, les eleccions al Parlament de Catalunya, prou analitzades a nivell nacional, i que a Martorell han suposat per la coalició ICV-EUiA un salt qualitatiu important, ja que els 1610 vots obtinguts ens situen com a tercera força política al municipi i ens animen a treballar encara més per aconseguir un país i un poble més just social i econòmicament. Moltes gràcies!
Salut i treball!
…ep! i per si no ens veiem… BON ANY 2013!
Debat organitzat per Òmnium Cultural de Martorell: Catalunya, nou Estat d’Europa?
El passat dijous 25 d’octubre vaig ser convidat a un debat organitzat per Òmnium Cultural de Martorell sobre l’eix: Catalunya, nou Estat d’Europa?, amb la participació d’en Xavier Fonollosa (CiU), Gerard Fernàndez (ERC), Narcís Rodríguez (CUP) i jo mateix. El debat va estar molt ben organitzat i moderat per l’Andreu González, però que va quedar-se “coix”, ja que desgraciadament (i no per culpa de l’organització) ni PP ni PSC van participar, fet que va provocar una manca significativa d’opinió d’una part important de la ciutadania de Catalunya. En qualsevol cas, ambdós partits sabran perquè van desaprofitar aquesta ocasió (i a Martorell en tenim ben poques!) de participar en un espai de reflexió i debat públic.
A continuació transcriuré el posicionament que vaig defensar al respecte, tant en les preguntes de l’entitat, com d’alguns associats, i també algunes reflexions que van sortir després al debat.
PRIMER BLOC: Posicionament dels partits
En el qual es van plantejar les mateixes tres preguntes a tots els partits polítics. La temàtica d’aquestes preguntes girava al voltant dels eixos que treballa l’entitat: llengua, cultura i país.
- És Catalunya un subjecte jurídic amb dret a l’autodeterminació? [país]
Des d’ICV, ja des dels temps del PSUC hem dit el mateix, volem sobirania per decidir lliurement, per poder acordar un nou pacte amb l’Estat o per avançar cap a la independència, sinó és possible. En aquest camí, democràcia i llibertat són els conceptes clau. Democràcia i sobirania que nosaltres reivindiquem davant l’estat i davant els poders econòmics per establir el model de societat que la ciutadania decideixi.
D’altra banda, autodeterminació és la capacitat de decidir el futur en llibertat, no és necessàriament independència. És, sobre tot, realitzar un acte de sobirania, en establir que el subjecte per decidir és la ciutadania de Catalunya i no el conjunt del poble espanyol.
Per tant, SI creiem que el poble català està legitimat per poder exercir el dret a l’autodeterminació, però també és cert què no hi ha mecanismes legals clars i concrets per exercir-lo i el Govern de l’Estat, previsiblement, utilitzarà totes les fórmules possibles per impedir-ho.
Per superar les dificultats legals i polítiques que tindrem cal molta legitimitat democràtica i això només s’aconsegueix amb una majoria social molt ampla i plural.
Per ICV-EUiA l’exercici del dret a decidir es basa en la deliberació, en promoure un debat serè i seriós per debatre sobre la pluralitat d’opcions; en la recerca de grans i transversals majories socials, en l’ús de tots els mitjans polítics i jurídics existents per assolir aquest objectiu i en la voluntat de pacte i negociació, com fan països amb gran cultura democràtica, com el Regne Unit, i amb gran cultura democràtica i federal, com Canadà.
També creiem que és important deixar clar que el dret a l’autodeterminació no vol dir independència, vol dir que la ciutadania catalana pugui decidir quina relació vol mantenir amb l’estat espanyol.
- Haurà de ser cooficial el castellà en un futur Estat català? [llengua]
No podem obviar la realitat social catalana, totalment bilingüe, amb moltes persones migrades o filles de la immigració dels anys 60 i 70. Aquesta situació ens ha donat molta riquesa, i també ens ha fet esforçar-nos molt en mantenir i potenciar la nostra llengua com a eix cohesionador i pal de paller de les polítiques integradores.
Sigui quin sigui el resultat d’aquest procés, creiem que totes i tots hem de seguir lluitant perquè el català continuï sent la llengua de Catalunya, però com deia, no podem obviar la importància i la existència del castellà.
Per aquests motius també pensem que cal incloure dins d’aquest gran acord polític i social aquestes qüestions, però a ICV no creiem que ens puguem permetre fissures ni esquerdes que vagin en contra de la realitat del carrer, així que creiem que cal seguir reconeixent el català com a llengua vehicular a l’escola i a les administracions, però que el castellà també forma part de la nostra realitat.
- Quins avantatges suposa disposar d’un Estat propi per al foment de la cultura catalana? [cultura]
Que la Generalitat de Catalunya disposi de més capacitat de legislació, o de tota la capacitat de legislar, marca una gran diferència sobre què podem fer com a poble i què no en el foment de la cultura catalana, com en altres àmbits importantíssims.
Com deiem, el que cal és arribar a un gran “Acord Nacional per l’exercici del dret a decidir”, no com a final de res, sino com a principi per marcar el camí a seguir en el procés de decisió sobre la relació que la ciutadania de Catalunya vol tenir amb l’Estat Espanyol. Aquest gran acord ha de poder treballar un model de consulta, però també ha de preveure què passarà després, i com articula el model de societat que volem, en matèria econòmica, social, cultural, etc.
Per tant, independentment del model de relació que s’estableixi amb l’Estat Espanyol, que Catalunya disposi de plenes competències, ens permet poder decidir quin model cultural volem desenvolupar, no només dels del punt de vista tradicional, sinó també en el gran potencial que té la indústria cultural catalana.
En aquest sentit, per exemple, ens permetria canviar i millorar l’actual model de cànons i impostos marcats per les grans multinacionals a través de la SGAE, o per exemple, desenvolupar una millor llei en matèria de propietat intel·lectual, o fins i tot podríem controlar millor la fuita de diners de les grans estrelles cap a paradisos fiscals, etc.
SEGON BLOC: Les preguntes dels socis d’Òmnium
En el qual es van plantejar dues preguntes diferents a cada representant polític.
- Per què ICV vincula la independència al progrés social? Insinua això que ara n’hi ha i que en un futur Estat català podria no haver-n’hi? No són qüestions diferents?
Per ICV no són qüestions diferents, i aquest creiem que és un gran error que algunes forces ens intenten induir. Volem estat perquè necessitem instruments de transformació per construir un país socialment just. Volem un estat ecològic per promoure una transició a l’economia verda. Un estat, en definitiva, que respongui als interessos de les classes populars, i no només als més poderosos, això ja ho tenim ara.
Esquerra, ecologia i llibertat (autodeterminació) són els eixos per impulsar una veritable esquerra nacional alternativa al que ara tenim.
Jo crec que ICV no insinuem res, ja que ara mateix, no hi ha progrés social, hi ha retrocés social, i el que no volem, o creiem que no ens podem permetre, és que una Catalunya independent, interdependent, federal, confederal o el que sigui, que mantingui aquest model que la dreta (CiU i PP) i també PSOE, ens marquen per sortir de la crisi, a base de retallar drets socials.
Aquestes eleccions, i el procés posterior, també dirimeixen qui ha de liderar aquesta nova etapa, l’esquerra o la dreta. Per ICV-EUiA la resposta és clara, ja que no podem desvincular esquerra i o país, no podem decidir, volem un país d’esquerres, és a dir, un país que surti d’aquesta crisi amb capacitat per decidir, però per decidir-ho TOT, també sobre si hem de rescatar bancs o persones, o sobre si hem de fer pagar més als que més tenen, perquè la majoria visqui millor.
No tots els partits que estem aquí volem el mateix Estat propi, a ICV volem un estat propi que marqui un camí per sortir de la crisi més just, més humà, i no el que ara tenim, i el que alguns ens volen seguir oferint.
El que nosaltres volem no és el mateix que el que vol Mas. El Govern de la Generalitat reclama estat propi però, d’acord amb el PP, està retallant l’estat de benestar propi que tenim.
- Preveu encara ICV la via federal com a forma d’encaix amb Espanya? No és embolicar la pregunta de la consulta?
Quan s’assoleixi el dret a decidir, un objectiu que no serà gens fàcil d’aconseguir, ICV plantejarà el sentit del seu vot en funció de dos variables: de la pregunta que s’acordi i de si l’Estat està disposat a pactar una nova relació amb Catalunya (federal plurinacional o confederal).
Pel que fa a la pregunta les possibilitats són diverses. En la consulta celebrada al Quebec el 1995 es preguntava: “¿Esteu d’acord que el Quebec es converteixi en sobirà, després d’haver fet una oferta formal al Canadà per a un nou acord polític i econòmic?”. I en el cas d’Escòcia els nacionalistes escocesos volen fer més d’una pregunta (sobre la independència i sobre una autonomia ampliada) per deixar obert el ventall d’opcions, en canvi el Govern britànic vol una única pregunta sobre l’acceptació o el rebuig a la independència.
Si la pregunta és sobre la sobirania de Catalunya, tal com es va plantejar al Quebec, el posicionament d’ICV seria favorable, perquè permet assolir la sobirania i acordar un nou vincle amb l’Estat, que també caldria validar democràticament. I sinó és possible l’acord permet avançar cap a una possible independència.
A més, una pregunta realitzada en aquests termes podria sumar a favor del si a una gran majoria de la ciutadania, tant als que volen una Catalunya sobirana, com als que volen un estat en un marc federal.
Si la pregunta és a favor o en contra de la independència, l’orientació del vot dependrà del context polític del moment, de si ha estat possible acordar amb l’Estat una nova relació de caràcter bilateral que reconegui la singularitat de Catalunya o no.
Guanyar la batalla pel dret a decidir pot obrir nous escenaris que ara no es contemplen.
Els secretaris generals de CCOO i d’UGT de Catalunya també han manifestat que el sentit del seu vot dependrà del context polític en què es celebri la consulta. I molta gent que no prové de l’independentisme, però que ara el reivindica com a sortida a la situació actual, podria compartir un posicionament com aquest, precisament perquè la seva opinió ha evolucionat en funció del context.
En qualsevol cas, la nostra proposta és tant concreta o tant ambigua com la del president de la Generalitat.
Qualsevol dels camins, un nou pacte amb l’Estat o la independència, implica majories democràtiques amples, pacte i negociació tant amb l’Estat com amb la Unió Europea.
Evidentment l’Estat propi en un marc federal o confederal cal pactar-lo amb l’Estat, la independència, en els temps actuals, tampoc es pot proclamar unilateralment, cal pactar-ne les condicions amb l’Estat i amb Europa.
Per tant, el que cal primer és aconseguir desenvolupar una proposta ferma i factible pel dret a decidir, i treballar totes i tots per aconseguir un pacte social i polític ampli per desenvolupar-lo.
TERCER BLOC: El debat
En el qual es van rebatre els arguments dels altres grups polítics. Aquest debat va estar moderat per Andreu Gonzàlez, soci d’Òmnium.
En aquest tercer bloc vàrem poder tenir la oportunitat de rebatre o aclarir qüestions sorgides al llarg de les diverses intervencions, i principalment es van poder observar dos eixos. Per una banda, una coincidència als 4 partits de la necessitat d’engegar un procés de consulta a la ciutadania després del 25 de novembre, però d’altra banda, i de manera molt clara, es va veure el desacord sobre el model de país que uns i altres volem, i quin model de mesures volem uns i altres adoptar per sortir de la crisi.
En aquest punt, vaig intentar deixar clar que per ICV és important deixar clar que moltes catalanes i molts catalans hem estat lluitant per la Catalunya que volen des de fa molts anys, i darrerament sortint al carrer per defensar la sanitat, l’educació, les pensions, els drets socials, en definitiva, per dir que podem fer les coses d’una altra manera, que hi ha alternativa al model de CiU i PP, que ja els coneixem, i que estan intentant tapar aquest debat darrera d’una senyera o d’una rojigualda.
Salut i treball!
Unes eleccions pel dret a decidir, però també contra les retallades i per la justícia social
Fa pocs dies que el President de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar que el proper 25 de novembre tindríem eleccions per escollir un nou Parlament de Catalunya, que al seu temps escollirà nou/va President/a, i ho va fer utilitzant la mobilització de l’11S electoralment i també pretenent convertir aquests comicis en un plebiscit.
Realment, el que CiU i el seu President al capdavant volen, és tapar-se les vergonyes, ja que en els menys de dos anys de govern de dretes (CiU + PP) s’ha demostrat el fracàs estrepitós de les seves polítiques, tant pel que fa a l’objectiu de recuperació econòmica, com pel manteniment de la cohesió social, així com el pacte fiscal.
No podem oblidar que el nostre país ha retrocedit dècades en matèria de serveis públics i drets socials i laborals, a més, Artur Mas també vol tapar-se les vergonyes de tots els casos de corrupció en els que ell mateix i els seus estan involucrats (cas Palau, cas ITV, cas Pretòria, …).
Des d’ICV-EUiA volem garantir que es pugui tenir un debat seriós, madur, serè i democràtic però també serem garantia que es parli de retallades, i no permetrem que ningú amagui el patiment de la gent sota cap circumstància. Des d’ICV-EUiA tenim un ferm compromís de parlar d’allò que Mas vol amagar: de les marees grogues, de les mobilitzacions en els CAPs, de les protestes dels treballadors del sector públic, de la necessitat d’unes polítiques fiscals més justes i del desastre que ha suposat la Reforma Laboral.
Des d’ICV-EUiA volem ser l’esperança dels que no es resignen i creuen que sí que hi ha alternativa a les polítiques de retallades imperants, i el que Catalunya necessita, com a país madur i democràtic, ésobrir el procés per l’exercici del dret a decidir, sense personalismes, però reclamant amb contundència que el país que volem ha de ser social i econòmicament just, i que no volem seguir sent governats per l’1% de la població que explota al 99% restant.
#NOCALLIS
Aquestes darreres setmanes, algunes persones de Martorell: professionals, ciutadania no organitzada, associacions, partits, sindicats, … han promogut diverses movilitzacions per reivindicar que el camí que està portant a terme el govern de la Generalitat de CiU no li agrada. Que no estan d’acord amb les retallades de serveis públics que estem patint, princialment a la sanitat, l’educació, la cohesió social, etc.
En altres ocasions ja hem valorat aquestes movilitzacions, apuntant que segurament han estat marcades per la històrica fredor de la ciutadania martorellenca a l’hora de manifestar la seva opinió. Aquest clima de por i desconfiança cap a la reivindicació que els diferents governs conservadors de CiU a Martorell han aconseguit instaurar en el nostre ADN ha provocat que moltes persones no s’hagin acabat de decidir en mostrar públicament la seva opinió.
El proper 20 de Novembre, “toquen” eleccions, i crec que aquestes han de ser la oportunitat de canviar les coses, de que la ciutadania martorellenca que fins ara ha tingut por de dir la seva, ara no calli.
Des d’ICV-EUiA a Martorell us demanem que participeu, que us impliqueu, que no us guardeu la vostra veu i la convertiu en un sobre de votació. I també us demanem que reflexioneu, que no oblideu com hem arribat fins aquí; qui va generar la bombolla, la llei hipotecaria, la fiscalitat injusta, la pèrdua d’empreses públiques o el descontrol del Banc Europeu, o qui es deixa governar pels poders econòmics.
Per això ICV-EUiA us proposem 7 Accions per canviar-ho tot:
1. Lluitem contra l’atur: Retirem la reforma laboral de PP, PSOE i CiU, que només ha facilitat l’acomiadament i ha augmentat l’atur.
2. Impulsem al democràcia directa, neta i transparent, amb referèndums ciutadans vinculants i revocatoris, transparència i accés a la informació.
3. Rescatem les persones, no els bancs, que han rebut molts diners públics. Han de cedir l’estoc d’habitatges a un parc públic, i facilitar el crèdit a famílies, autònoms, petites i mitjanes empreses.
4. Aturem els desnonaments, cal una llei per a suspendre els desnonaments de persones aturades i que les famílies amenaçades puguin donar el pis en pagament de la hipoteca.
5. Defensem Catalunya i el dret a decidir, cal una reforma federal de la Constitució, les lleis i el finançament.
6. Tanquem les nuclears i lluitem contra el canvi climàtic, impulsem una estratègia estatal contra el canvi climàtic i tanquem les centrals nuclears abans de 2020.
7. Que pagui més, qui més té. Les rendes del capital han de pagar igual que el treball. Perseguir els paradisos fiscals, les SICAV, i lluitar contra el frau fiscal permetria recaptar 70.000M d’€ més.
Aquestes retallades ens afecten al nostre municipi, i ni CiU, ni PP ni PSC-PSOE aplicaran les mesures per canviar-ho, perquè són els mateixos partits que es posen d’acord a Madrid en matèria econòmica, per retallar serveis, per retallar drets, per acordar modificacions constitucionals, … sense consultar a la ciutadania, oblidant d’on surt el seu poder.
També adjuto uns vídeos molt explicatius que ajuden a veure quina és la nostra proposta:
Salut i treball!
Ponte A Subio 