Artur Mas em roba

Fa uns dies que vaig llegir al digital xarxapenedes.cat el següent titular: Artur Mas, al fi de curs de Camp Joliu, escola de l’Opus i segregadora, on s’explica que el nostre suposat salvador i President de la Generalitat, va participar als actes de fi de curs d’una escola segregadora i d’élit, de l’Opus.

La Generalitat de CiU i Artur Mas, amb el suport (hi han silencis que valen més que mil paraules) d’ERC, PP i PSC, adjudica 100 M€ a escoles d’aquest tipus, mentre retalla les nostres escoles públiques. És clar, no són les seves.

A Martorell, CiU ens diu que la Generalitat no té diners per pagar el nou IES, perquè “Madrit ens roba”, però no expliquen que ells mateixos decideixen donar-li 100 milions d’€ a les escoles d’élit de l’Opus.

A Martorell, CiU decideix salvar-li el cul a la Generalitat i pagar amb diners de tots les obres del nou IES, que haurien de pagar ells.
A Martorell, de nou, CiU ens pren el pèl. Els hi permetrem?

Des d’ICV Martorell ja hem presentat fa 2 setmanes una proposta al Parlament perquè insti al Govern a fer front a les seves competències, i pagar l’IES del nostre poble.

La Catalunya de CiU no és la meva, ja que decideix subvencionar als més rics i oblidar als qui més ho necessiten. Darrera de les campanyes de comunicació on ens venen que vetllen pels drets de tothom, només trobem retallades als serveis públics: educació, sanitat, dependència, entitats socials, habitatge,…

El projecte de país i de poble de CiU no és el meu. Si ens deixen votar, votaré per un nou país, no només per una nova bandera.

Salut i República!

Apunts breus d’actualitat local i nacional

A Martorell, CiU no compleix els acords de ple, i ens ven un model de creixement que no respecta l’entorn natural

Al darrer ple municipal li varem tornar a recordar a l’alcalde que segueixen incomplint greument un acord pel qual a Martorell hauríem d’aplicar un model de tarificació social, és a dir, que els impostos municipals tinguin en conte que qui més té, pagui més, i deixar de carregar pujades indiscriminades a tothom per igual. Saben que és la seva obligació, però, faran cas?

D’altra banda, les darreres setmanes s’han celebrat alguns actes de participació per conèixer i fer aportacions a la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana, és a dir, que tenim la oportunitat de planificar quin Martorell volem pels propers anys. Desgraciadament, el model que planteja CiU és de continuïtat (amb un creixement desmesurat) i totalment lesiu amb el nostre entorn natural.

 

A Catalunya, amb la Vaga General i les eleccions, hem guanyat a les tisores?

Les darreres setmanes hem viscut dos esdeveniments històrics que volem remarcar, ja que ens fan veure que cada vegada més gent s’està mobilitzant en defensa dels drets socials de la majoria, i que no es creuen als que ens diuen que això és una crisi, ja que en realitat és una estafa.

En primer lloc, la Vaga General del 14N, que va aconseguir aturar Martorell i reunir més de 500 persones als nostres carrers per dir que ja n’hi ha prou a les retallades de PP i CiU.

D’altra banda, les eleccions al Parlament de Catalunya, prou analitzades a nivell nacional, i que a Martorell han suposat per la coalició ICV-EUiA un salt qualitatiu important, ja que els 1610 vots obtinguts ens situen com a tercera força política al municipi i ens animen a treballar encara més per aconseguir un país i un poble més just social i econòmicament. Moltes gràcies!

 

Salut i treball!

…ep! i per si no ens veiem… BON ANY 2013!

Debat organitzat per Òmnium Cultural de Martorell: Catalunya, nou Estat d’Europa?

El passat dijous 25 d’octubre vaig ser convidat a un debat organitzat per Òmnium Cultural de Martorell sobre l’eix: Catalunya, nou Estat d’Europa?, amb la participació d’en Xavier Fonollosa (CiU), Gerard Fernàndez (ERC), Narcís Rodríguez (CUP) i jo mateix. El debat va estar molt ben organitzat i moderat per l’Andreu González, però que va quedar-se “coix”, ja que desgraciadament (i no per culpa de l’organització) ni PP ni PSC van participar, fet que va provocar una manca significativa d’opinió d’una part important de la ciutadania de Catalunya. En qualsevol cas, ambdós partits sabran perquè van desaprofitar aquesta ocasió (i a Martorell en tenim ben poques!) de participar en un espai de reflexió i debat públic.

A continuació transcriuré el posicionament que vaig defensar al respecte, tant en les preguntes de l’entitat, com d’alguns associats, i també algunes reflexions que van sortir després al debat. 

PRIMER BLOC: Posicionament dels partits

En el qual es van plantejar les mateixes tres preguntes a tots els partits polítics. La temàtica d’aquestes preguntes girava al voltant dels eixos que treballa l’entitat: llengua, cultura i país.

1. És Catalunya un subjecte jurídic amb dret a l’autodeterminació? [país]

Des d’ICV, ja des dels temps del PSUC hem dit el mateix, volem sobirania per decidir lliurement, per poder acordar un nou pacte amb l’Estat o per avançar cap a la independència, sinó és possible. En aquest camí, democràcia i llibertat són els conceptes clau. Democràcia i sobirania que nosaltres reivindiquem davant l’estat i davant els poders econòmics per establir el model de societat que la ciutadania decideixi.

D’altra banda, autodeterminació és la capacitat de decidir el futur en llibertat, no és necessàriament independència. És, sobre tot, realitzar un acte de sobirania, en establir que el subjecte per decidir és la ciutadania de Catalunya i no el conjunt del poble espanyol.

Per tant, SI creiem que el poble català està legitimat per poder exercir el dret a l’autodeterminació, però també és cert què no hi ha mecanismes legals clars i concrets per exercir-lo i el Govern de l’Estat, previsiblement, utilitzarà totes les fórmules possibles per impedir-ho.

Per superar les dificultats legals i polítiques que tindrem cal molta legitimitat democràtica i això només s’aconsegueix amb una majoria social molt ampla i plural.

Per ICV-EUiA l’exercici del dret a decidir es basa en la deliberació, en promoure un debat serè i seriós per debatre sobre la pluralitat d’opcions; en la recerca de grans i transversals majories socials, en l’ús de tots els mitjans polítics i jurídics existents per assolir aquest objectiu i en la voluntat de pacte i negociació, com fan països amb gran cultura democràtica, com el Regne Unit, i amb gran cultura democràtica i federal, com Canadà.

També creiem que és important deixar clar que el dret a l’autodeterminació no vol dir independència, vol dir que la ciutadania catalana pugui decidir quina relació vol mantenir amb l’estat espanyol.

2. Haurà de ser cooficial el castellà en un futur Estat català? [llengua]

No podem obviar la realitat social catalana, totalment bilingüe, amb moltes persones migrades o filles de la immigració dels anys 60 i 70. Aquesta situació ens ha donat molta riquesa, i també ens ha fet esforçar-nos molt en mantenir i potenciar la nostra llengua com a eix cohesionador i pal de paller de les polítiques integradores.

Sigui quin sigui el resultat d’aquest procés, creiem que totes i tots hem de seguir lluitant perquè el català continuï sent la llengua de Catalunya, però com deia, no podem obviar la importància i la existència del castellà.

Per aquests motius també pensem que cal incloure dins d’aquest gran acord polític i social aquestes qüestions, però a ICV no creiem que ens puguem permetre fissures ni esquerdes que vagin en contra de la realitat del carrer, així que creiem que cal seguir reconeixent el català com a llengua vehicular a l’escola i a les administracions, però que el castellà també forma part de la nostra realitat.

3. Quins avantatges suposa disposar d’un Estat propi per al foment de la cultura catalana? [cultura]

Que la Generalitat de Catalunya disposi de més capacitat de legislació, o de tota la capacitat de legislar, marca una gran diferència sobre què podem fer com a poble i què no en el foment de la cultura catalana, com en altres àmbits importantíssims.

Com deiem, el que cal és arribar a un gran “Acord Nacional per l’exercici del dret a decidir”, no com a final de res, sino com a principi per marcar el camí a seguir en el procés de decisió sobre la relació que la ciutadania de Catalunya vol tenir amb l’Estat Espanyol. Aquest gran acord ha de poder treballar un model de consulta, però també ha de preveure què passarà després, i com articula el model de societat que volem, en matèria econòmica, social, cultural, etc.

Per tant, independentment del model de relació que s’estableixi amb l’Estat Espanyol, que Catalunya disposi de plenes competències, ens permet poder decidir quin model cultural volem desenvolupar, no només dels del punt de vista tradicional, sinó també en el gran potencial que té la indústria cultural catalana.

En aquest sentit, per exemple, ens permetria canviar i millorar l’actual model de cànons i impostos marcats per les grans multinacionals a través de la SGAE, o per exemple, desenvolupar una millor llei en matèria de propietat intel·lectual, o fins i tot podríem controlar millor la fuita de diners de les grans estrelles cap a paradisos fiscals, etc.

SEGON BLOC: Les preguntes dels socis d’Òmnium

En el qual es van plantejar dues preguntes diferents a cada representant polític.

1. Per què ICV vincula la independència al progrés social? Insinua això que ara n’hi ha i que en un futur Estat català podria no haver-n’hi? No són qüestions diferents?

Per ICV no són qüestions diferents, i aquest creiem que és un gran error que algunes forces ens intenten induir. Volem estat perquè necessitem instruments de transformació per construir un país socialment just. Volem un estat ecològic per promoure una transició a l’economia verda. Un estat, en definitiva, que respongui als interessos de les classes populars, i no només als més poderosos, això ja ho tenim ara.

Esquerra, ecologia i llibertat (autodeterminació) són els eixos per impulsar una veritable esquerra nacional alternativa al que ara tenim.

Jo crec que ICV no insinuem res, ja que ara mateix, no hi ha progrés social, hi ha retrocés social, i el que no volem, o creiem que no ens podem permetre, és que una Catalunya independent, interdependent, federal, confederal o el que sigui, que mantingui aquest model que la dreta (CiU i PP) i també PSOE, ens marquen per sortir de la crisi, a base de retallar drets socials.

Aquestes eleccions, i el procés posterior, també dirimeixen qui ha de liderar aquesta nova etapa, l’esquerra o la dreta. Per ICV-EUiA la resposta és clara, ja que no podem desvincular esquerra i o país, no podem decidir, volem un país d’esquerres, és a dir, un país que surti d’aquesta crisi amb capacitat per decidir, però per decidir-ho TOT, també sobre si hem de rescatar bancs o persones, o sobre si hem de fer pagar més als que més tenen, perquè la majoria visqui millor.

No tots els partits que estem aquí volem el mateix Estat propi, a ICV volem un estat propi que marqui un camí per sortir de la crisi més just, més humà, i no el que ara tenim, i el que alguns ens volen seguir oferint.

El que nosaltres volem no és el mateix que el que vol Mas. El Govern de la Generalitat reclama estat propi però, d’acord amb el PP, està retallant l’estat de benestar propi que tenim.

2. Preveu encara ICV la via federal com a forma d’encaix amb Espanya? No és embolicar la pregunta de la consulta?

Quan s’assoleixi el dret a decidir, un objectiu que no serà gens fàcil d’aconseguir, ICV plantejarà el sentit del seu vot en funció de dos variables: de la pregunta que s’acordi i de si l’Estat està disposat a pactar una nova relació amb Catalunya (federal plurinacional o confederal).

Pel que fa a la pregunta les possibilitats són diverses. En la consulta celebrada al Quebec el 1995 es preguntava: “¿Esteu d’acord que el Quebec es converteixi en sobirà, després d’haver fet una oferta formal al Canadà per a un nou acord polític i econòmic?”. I en el cas d’Escòcia els nacionalistes escocesos volen fer més d’una pregunta (sobre la independència i sobre una autonomia ampliada) per deixar obert el ventall d’opcions, en canvi el Govern britànic vol una única pregunta sobre l’acceptació o el rebuig a la independència.

Si la pregunta és sobre la sobirania de Catalunya, tal com es va plantejar al Quebec, el posicionament d’ICV seria favorable, perquè permet assolir la sobirania i acordar un nou vincle amb l’Estat, que també caldria validar democràticament. I sinó és possible l’acord permet avançar cap a una possible independència.

A més, una pregunta realitzada en aquests termes podria sumar a favor del si a una gran majoria de la ciutadania, tant als que volen una Catalunya sobirana, com als que volen un estat en un marc federal.

Si la pregunta és a favor o en contra de la independència, l’orientació del vot dependrà del context polític del moment, de si ha estat possible acordar amb l’Estat una nova relació de caràcter bilateral que reconegui la singularitat de Catalunya o no.

Guanyar la batalla pel dret a decidir pot obrir nous escenaris que ara no es contemplen.

Els secretaris generals de CCOO i d’UGT de Catalunya també han manifestat que el sentit del seu vot dependrà del context polític en què es celebri la consulta. I molta gent que no prové de l’independentisme, però que ara el reivindica com a sortida a la situació actual, podria compartir un posicionament com aquest, precisament perquè la seva opinió ha evolucionat en funció del context.

En qualsevol cas, la nostra proposta és tant concreta o tant ambigua com la del president de la Generalitat.

Qualsevol dels camins, un nou pacte amb l’Estat o la independència, implica majories democràtiques amples, pacte i negociació tant amb l’Estat com amb la Unió Europea.

Evidentment l’Estat propi en un marc federal o confederal cal pactar-lo amb l’Estat, la independència, en els temps actuals, tampoc es pot proclamar unilateralment, cal pactar-ne les condicions amb l’Estat i amb Europa.

Per tant, el que cal primer és aconseguir desenvolupar una proposta ferma i factible pel dret a decidir, i treballar totes i tots per aconseguir un pacte social i polític ampli per desenvolupar-lo.

TERCER BLOC: El debat

En el qual es van rebatre els arguments dels altres grups polítics. Aquest debat va estar moderat per Andreu Gonzàlez, soci d’Òmnium.

En aquest tercer bloc vàrem poder tenir la oportunitat de rebatre o aclarir qüestions sorgides al llarg de les diverses intervencions, i principalment es van poder observar dos eixos. Per una banda, una coincidència als 4 partits de la necessitat d’engegar un procés de consulta a la ciutadania després del 25 de novembre, però d’altra banda, i de manera molt clara, es va veure el desacord sobre el model de país que uns i altres volem, i quin model de mesures volem uns i altres adoptar per sortir de la crisi.

En aquest punt, vaig intentar deixar clar que per ICV és important deixar clar que moltes catalanes i molts catalans hem estat lluitant per la Catalunya que volen des de fa molts anys, i darrerament sortint al carrer per defensar la sanitat, l’educació, les pensions, els drets socials, en definitiva, per dir que podem fer les coses d’una altra manera, que hi ha alternativa al model de CiU i PP, que ja els coneixem, i que estan intentant tapar aquest debat darrera d’una senyera o d’una rojigualda.

Salut i treball!

Unes eleccions pel dret a decidir, però també contra les retallades i per la justícia social

Fa pocs dies que el President de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar que el proper 25 de novembre tindríem eleccions per escollir un nou Parlament de Catalunya, que al seu temps escollirà nou/va President/a, i ho va fer utilitzant la mobilització de l’11S electoralment i també pretenent convertir aquests comicis en un plebiscit.

Realment, el que CiU i el seu President al capdavant volen, és tapar-se les vergonyes, ja que en els menys de dos anys de govern de dretes (CiU + PP) s’ha demostrat el fracàs estrepitós de les seves polítiques, tant pel que fa a l’objectiu de recuperació econòmica, com pel manteniment de la cohesió social, així com el pacte fiscal.

No podem oblidar que el nostre país ha retrocedit dècades en matèria de serveis públics i drets socials i laborals, a més, Artur Mas també vol tapar-se les vergonyes de tots els casos de corrupció en els que ell mateix i els seus estan involucrats (cas Palau, cas ITV, cas Pretòria, …).

Des d’ICV-EUiA volem garantir que es pugui tenir un debat seriós, madur, serè i democràtic però també serem garantia que es parli de retallades, i no permetrem que ningú amagui el patiment de la gent sota cap circumstància. Des d’ICV-EUiA tenim un ferm compromís de parlar d’allò que Mas vol amagar: de les marees grogues, de les mobilitzacions en els CAPs, de les protestes dels treballadors del sector públic, de la necessitat d’unes polítiques fiscals més justes i del desastre que ha suposat la Reforma Laboral.

Des d’ICV-EUiA volem ser l’esperança dels que no es resignen i creuen que sí que hi ha alternativa a les polítiques de retallades imperants, i el que Catalunya necessita, com a país madur i democràtic, ésobrir el procés per l’exercici del dret a decidir, sense personalismes, però reclamant amb contundència que el país que volem ha de ser social i econòmicament just, i que no volem seguir sent governats per l’1% de la població que explota al 99% restant.

Davant de les retallades, CARITAT

Que la cosa està fotuda ja ho sabem (com a mínim, els i les que trepitjem carrer), i que el govern de CiU de la Generalitat no té cap interès en solucionar-ho també, més aviat a l’inrevès: més aturats/des (aquí en teniu un!), més serveis retallats, més desigualtats, …

En aquest context, la passada setmana ens posàvem les mans al cap sentint a la nova alcaldessa de Madrid anunciant que compensaria la manca de professionals públics amb persones voluntàries. Quina animalada! però tranquilitat, que tot és millorable.

A Catalunya, com que som molt més vius, i alguns volen avançar als de la capital de regne (per la dreta, és clar), des d’alguns departaments del govern de la Generalitat (amb il·lusió!!!) s’han inventat la sopa d’all: La Marató per la Pobresa, recolzada (seria políticament incorrecte no fer-ho) per les grans plataformes d’entitats del tercer sector social del país.

Més enllà del noble objectiu de donar a conèixer tota la tasca que es fa des de les entitats sense ànim de lucre en aquest camp, i de sensibilitzar a la ciutadania al respecte (cal? no ho estem prou?), a mi em sembla que aquesta proposta neix d’una gran manca de respecte a la ciutadania per part d’un govern gens preocupat pels problemes de la majoria de la gent que representa. En Quim Brugué ho va resumir molt bé en un sol twit. i també en Joan Vallvé, i molts/es altres.

Retallades als serveis públics; menyspreu per les persones amb menys recursos; desacreditació a treballadors/es de l’administració; facilitats a les grans corporacions privades perquè facin negoci; menys suport al tercer sector social; ajuts a l’esglèsia; … i una gran etcètera orquestrat per la dreta catalana, amb el suport de la dreta espanyola.

I ara, de cop i volta, ens volen inocular un sentiment de culpabilitat cristià que ens faci ajudar als “pobrets” que ho passen malament, com si també fos culpa nostra que la pobresa vagi en augment. Pocavergonyes!

La societat catalana no cal que demostri que és solidària, conseqüent i responsable. El que sí que cal demostrar és si el govern que hem escollit vol realment resoldre la crisi perquè la ciutadania se’n surti, o només vol seguir afavorint als “seus”.

Totes i tots recolzarem aquesta marató, i hi col·laborarem activament, però també estaría bé que el Govern de la Generalitat fes el que està obligat a fer i governi per tothom, i especialment per resoldre les situacions de risc social que tenim, i que cada vegada són més freqüents.

Per acabar, una altra opinió, molt interessant, d’en Jordi Guilera: El Cinisme de ls Marató per la Pobresa

Salut i treball!