Si, una altra vegada parlo de l’Ateneu
L’Ateneu Martorell està obert ara mateix, per veure el futbol, és clar. Però per què no estava obert aquest matí?
Això no és un Ateneu!!!!
Tot i ser de titularitat municipal, es tracta d’un simple bar privat on de vegades es fan algunes activitats programades, però en cap cas ha estat mai un espai de trobada veïnal o de cohesió de barri.
Passen els anys i els que creiem que un altre Ateneu era possible, seguim pensant que cal un canvi radical en el seu model de gestió. Se’l van vendre per 4 duros… i ara que hi ha un govern “diferent” (😂😂😂😂), va sent hora que es prenguin decisions, o es que han canviat les opinions?
Teniu molta feina si em voleu convèncer!
Salut i treball!
Moltes gràcies companys/es!!!
El que havia de ser un dinar de germanor d’ICV Martorell, al que havíem convidat a altres companys i companyes de la comarca per tal d’homenatjar i agrair a en Jaume Bosch la seva tasca institucional en defensa del Baix Llobregat, s’ha convertit també en un agraïment que la família d’ICV Martorell m’han fet pels 12 anys de regidor a l’Ajuntament.
Ha estat una sorpresa molt grata, i l’agraïment l’he de fer jo mateix a totes les persones que al llarg d’aquests 12 anys han estat currant-s’ho de valent perquè jo i altres companys i companyes haguem pogut fer la nostra tasca al consistori de manera satisfactòria. Però si es tracta de fer agraïments, sóc jo qui he d’agrair-vos que hi sigueu i que hàgiu estat, ja que hi ha poc a agrair-me a mi. Ha estat tot un plaer i una satisfacció haver pogut representat a ICV a l’Ajuntament de Martorell, de fet ha estat tot un privilegi comptar amb el suport absolut de tots i totes vosaltres al llarg d’aquests anys.
A més, també he rebut dos regals molt especials dels meus fills i de la Marta. Tots dos m’han dibuixat a la seva manera, i a més el Pau m’ha escrit unes paraules que m’han omplert de felicitat i què m’han emocionat molt.
Aquest noiet de 8 anys ha escrit:
El meu papa
El papa fa moltes pessigolles.
El papa abans era regidor i també és educador.
Li agrada parlar molt.
El papa ens ajuda molt a pensar.
Gràcies papa
No tinc més paraules… GRÀCIES A TOTES I TOTS!
Salut i treball!
Solvay en lluita! Tothom ho té clar?
En relació al problema de l’empresa Solvay-Innovyn dels darrers mesos, i la seva afectació directa a la plantilla, des d’ICV Martorell, a través del diputat Joan Coscubiela, hem posat tots els esforços en cercar informació i solucions, sense grans titulars, sense buscar protagonismes, i sempre articulant accions útils, i no propostes de lluïment pels diputats de torn.
També em consta que els regidors i les regidores de Movem Martorell han mostrat sempre la seva predisposició institucional, i han perseguit literalment a l’equip de govern municipal per tal de cercar estratègies conjuntes, i sobretot mirar de sumar esforços des dels grups municipals per tal de pressionar als partits, Red Elèctrica, govern català, govern espanyol, etc. Però desgraciadament també em consta que el govern municipal ha anat per lliure desde que sap que aquest problema existeix i es nega a informar a la resta de grups (fins i tot esbombant pel carrer el possible tancament de l’empresa abans de que es fes pública la situació).
El súmmum en aquesta situació el descobreixo avui a Facebook, quan veig que el meu 1er tinent d’alcalde publica que ha estat a Madrid amb el meu alcalde, reunits amb alguns grups polítics de la Comissió d’Energia del Congreso per parlar del tema.
En relació a aquest tema, voldria aportar algunes reflexions, sense esperar cap resposta.
En primer lloc, em sembla molt poc encertat obviar que a la reunió també hi era el Comitè d’Empresa, representat pel seu president, que surt a les imatges.
En segon lloc, i desprès d’haver pogut valorar la qüestió amb companys regidors de Movem, em sembla extremadament greu que l’equip de govern de CiU i ERC no hagi ni tan sols informat a temps a la resta de grups d’aquest viatge i aquesta reunió. No creuen que hauria estat una bona prova de força i unitat haver anat tots els grups municipals a aquesta reunió recolzant unànimement a la plantilla, i mostrant que al territori hi ha unitat de tots els partits?
I en tercer lloc, i acceptant que l’alcalde i el regidor hagin volgut anar sols i sortir a la foto com a parella ben avinguda en viatge de noces, no creuen que com a mínim hauria sigut millor explicar aquesta acció als grups i preparar-ho conjuntament?
No dubto que el govern municipal vulgui resoldre aquesta situació satisfactòriament, no ho he fet mai, però desgraciadament si que tinc motius per pensar que ni CiU ni ERC tinguin cap bona voluntat per articular accions unitàries que els facin perdre un lloc prioritari a les fotos.
Senyors, això no és una competició per tal de sortir ben parat a les enquestes de popularitat, sinó que l’únic objectiu és salvar llocs de treball i la viabilitat industrial de Martorell i de la comarca.
Lamentablement he de dir que amb gestos com aquest, no estan a l’alçada.
Salut i treball!
Darrera intervenció i comiat
A continuació adjunto la meva darrera intervenció al Ple Municipal de l’Ajuntament de Martorell celebrat el dilluns 18 de maig de 2015:
“Fa gairebé 12 anys que sóc regidor en aquest Ajuntament, i atès que vaig en el darrer número a la llista electoral de Movem Martorell que encapçala el meu company regidor Jose Simón, amb tota seguretat no tornaré a ser regidor en la propera legislatura. Ja ho vaig anunciar fa quatre anys, i ara és hora de complir el compromís.
No sé si és canvi de cicle, o un pas endavant, o quelcom que es digui habitualment en aquests casos. El que si sé, és que plego, per tres motius principalment:
En primer lloc, perquè puc, és a dir, perquè a Movem Martorell som un equip humà excepcional, i hi ha altres persones que poden “tirar del carro” igual o millor que jo mateix.
En segon lloc, perquè crec fermament que ser regidor d’un poble és una tasca que ha de ser transitòria, temporal, fresca… i tres legislatures són prou temps com per caure en el perill “d’apalancar-te”.
I en tercer lloc, i en absolut la menys important, perquè aquest va ser el compromís que vaig fer amb la meva parella i els nens, i els compromisos s’han de complir.
A diferència del que tothom pot dir públicament quan ocupa un càrrec públic, jo he de reconèixer que m’he lucrat d’aquests 12 anys com a regidor.
M’he omplert les butxaques.
Me les emporto ben plenes…
…d’experiència, de creixement personal, de satisfacció, d’amistats, vivències…
…i també cal dir que també m’he portat desil·lusió en alguns aspectes, i d’indiferència en altres. Tot i així, el balanç és positiu, molt positiu.
Han estat 12 anys intensos que han marcat molt la meva agenda personal i professional, perquè sempre he cregut que al govern o a l’oposició, aquí no hem de venir a omplir el nostre ego de vanitat, sinó a dedicar hores a millorar la vida de les persones. Desgraciadament he conegut persones que no ho han fet, però moltes altres, la majoria, que si. Cal trobar-se dins per poder dir allò de què “els polítics no fem res”.
Al llarg d’aquests anys he pogut exercir la meva tasca des del govern i des de l’oposició. Segurament m’he equivocat en incomptables ocasions, i potser he encertat en altres. No sé si he complert amb les expectatives de la gent que m’ha acompanyat, la que m’ha votat o la que no. En qualsevol cas, sempre he procurat exercir aquesta responsabilitat amb honestedat i eficàcia, i tot i què sovint ha estat complicat, he procurat que en els meus actes i decisions prevalgués el criteri polític i ideològic per sobre del personal. En tots els casos, he de dir que sempre m’he sentit orgullós de representar a ICV (a Joves d’Esquerra Verda, Dones amb Iniciativa i al PSUC!) i mai m’he sentit qüestionat. Moltes gràcies als companys i companyes, a la militància, simpatitzants, i al regidor i les regidores que m’han acompanyat en aquesta sala en tantes ocasions.
I entrant en els obligats agraïments, és indiscutible agrair a la meva família i amistats la seva paciència, comprensió i suport. Disculpeu-me per no haver-me tingut tot el què hauriem volgut. M’he perdut coses, però aquest és un preu que he pagat conscient del compromís que suposa això. Els meus pares em van ensenyar que s’ha d’acabar tot el què es comença.
Per últim, moltes gràcies també a la ciutadania de Martorell, a tota la plantilla d’aquest ajuntament (pal de paller d’aquesta institució), a les entitats i organitzacions del poble i a la resta de grups municipals i partits amb els que he coincidit en aquesta sala. No ens hem fet tots i totes amics o amigues, però estic convençut que tot i tenir molts rivals, difícilment hauré fet enemics.
Joan Fuster deia que “la política, o la fas, o te la fan” i per aquest motiu seguiré fent política, com he fet sempre, al barri, a les entitats en les que participo, a ICV, l’AMPA, perquè qui pensi que la política comença i acaba en un partit, en una institució, s’equivoca.
Salut i treball companys i companyes!”
#posat1medalla
Avui hauria estat bé que els candidats que han anat al #posat1medalla a fer-se una foto a la pancarta (ara se’n diu “photocall”), també s’haguessin compromès a aplicar els plans de mobilitat i accessibilitat que tenen amagats em algun calaix de l’ajuntament.
No trepitgen el carrer (almenys no ho fan caminant, ho fan en els seus bons cotxes), i potser desconeixen que per una persona amb mobilitat reduïda és molt complicat desplaçar-se per Martorell.
Ara bé, potser les seves consciències es queden més tranquil·les fent-se aquesta foto i organitzant una bona jornada d’esport adaptat, que per cert, ha tingut molt poca difusió, potser perquè tots els diners de publicitat i propaganda se’ls han gastat en anunciar les fastuoses inauguracions de les passades setmanes.
Simplement els convido a que agafin el carro de la compra i mirin de portar-lo carregat des del Mercat Municipal fins a Can Carreras. Després començaran a entendre, només una mica, com es deu sentir una persona en cadira de rodes o amb crosses, o cega, que vol transitar amb autonomia pel poble.
Tot plegat, força lamentable.
…ostres! No m’he fet la foto al “photocall”
Salut i treball!