Category Archives: Política

…i són els joves sense història qui tenen memòria

El passat mes de desembre el Grup Municipal de Movem Martorell va presentar al Ple Municipal un prec en relació a la censura exercida pel govern de CiU-ERC sobre la sol·licitud d’ICV Martorell per exposar en un espai municipal “La Infància del PSUC” (a l’enllaç podeu veure la propera inauguració de la mateixa al Baix Llobregat).
Des d’aquí vull agrair al Grup Municipal de Movem Martorell la seva tasca a l’ajuntament, incisiva però sempre propositiva, incansable encara que poc visible, i sobretot els hi vull agrair que a diferència de molts altres grups, mantenen viva la seva IDEOLOGIA i per tant fan POLÍTICA amb majúscules. I especialment vull agrair a la regidora Laura Ruiz la seva implicació amb la recuperació de la memòria al nostre poble, que alguns, tot i militar en partits que són germans en aquesta lluita, anteposen altres prioritats per davant del què els seus avantpassats van promoure. Gràcies Laura per traslladar al ple municipal la nostra reivindicació legítima.

Transcripció del prec al ple municipal:

“La Regidora Sra. Laura Ruiz, diu:

Gràcies. Aquest prec el fem a petició d’una entitat de Martorell, l’Agrupació Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, que com bé sabem, i insistim, forma part de la confluència, confluència Sr. Casasayas Movem Martorell, i participa de la nostra assemblea, i per tant, per aquest motiu fem aquest prec, és en relació com bé imaginaran, a la denegació d’un espai per poder exposar una mostra dels papers de Salamanca, relacionats amb la figura del PSUC.

Personalment, com a filopesuquera que sóc, perquè malauradament doncs, o afortunadament, no vaig viure aquella època, i per tant, no he viscut de primera ma, el que va suposar el PSUC. Em va sobtar moltíssim que no es pogués exposar i per tant, cap martorellenc es pogués beneficiar d’aquesta mostra dels papers de Salamanca que exposa com deia, part de la història del PSUC. La realitat és que part de la història del PSUC transcendeix la seva condició de partit polític, la seva acció o part activa en la cultura catalana és inqüestionable, per tant, establir una diferenciació entre política i cultura en aquest cas, com va ser la resposta, que de fet s’ha fet ressò diferents mitjans de comunicació, com a mínim no la compartim. Què és cultura o en què la cultura ho és sense la seva part històrica? o en què la cultura ho és sense la part política?


Sin las bases que sento el PSUC, yo no sería capaz de hablar y pensar en castellano. I parlar i pensar i català. Va crear l’imaginari català, un col·lectiu català, un sentiment de pertinença a una cultura única i pròpia. 
Que fa que el senyor Manolo Moreno, un bon dia a Martorell, allà pels anys 60, quant estava el Sr. Franco inaugurant uns pisos pengés la senyera a la seva finestra, va penjar la senyera, amb el Sr. Franco a sota, un andalús, això ho va aconseguir en gran part l’activisme que suposa el Partit Socialista Unificat de Catalunya. De fet transcendia fins i tot els límits d’un partit polític, perquè per exemple la revista Nous Horitzons que s’editava des de Mèxic inicialment, una de les parts d’aquesta revista, de fet pertanyia o l’escrivia un exiliat de Catalunya, l’Enric Roig i Carol, militant d’Esquerra Republicana.

Per tant, preguem en tot cas a la Regidoria de Cultura ial regidor de cultura en aquest cas, que reconsideri els criteris que es fan servir des del departament o des de la Regidoria per denegar aquest espai, i que ens permetin com a martorellencs poder disfrutar d’aquesta exposició i al final poder compartir una història i un passat que molts martorellencs/es han compartit, i que segurament englobaria molta gent de diferents colors polítics, en torn a una posició o una figura com va ser el PSUC dins la cultura de Catalunya.”

Salut i treball!

Qui diu que a Catalunya som diferents?

image

Qui diu que a Catalunya som diferents?
Tot aquest procés motivat principalment per una voluntat de supervivència sistèmica i política, ha generat unes expectatives molt complicades d’assolir, que en alguns casos (molts a les xarxes) estan destapant un feixisme amagat darrera dels anhels patriòtics que és insuportable. Vaja, el mateix que a Espanya, Itàlia, França… nacionalisme al cap i a la fi…

Qui diu que a Catalunya som diferents?
Amb tot això, uns lamentables mitjans de comunicació catalans, que al mateix nivell que els espanyols, m’insulten continuament, i en especial els públics (TV3, Catradio…) que estan a nivell “telemadridista”.

Qui diu que a Catalunya som diferents?
Aquí, com a Espanya, o qualsevol altre país, els fatxes són fatxes, i ara desgraciadament me n’adono que en tinc molts/es al voltant, i com és habitual, estan amagats darrera d’una bandera, no importa de quin color sigui.

P. D.: gràcies a les CUP per ser coherents, i ho dic amb tot el sarcasme del món. Han complert amb el que van prometre. Només tinc un retret… era necessari aquest circ assembleari i mediàtic quan el compromís electoral ja era aquest?

Salut i treball!

Moltes gràcies companys/es!!!

El que havia de ser un dinar de germanor d’ICV Martorell, al que havíem convidat a altres companys i companyes de la comarca per tal d’homenatjar i agrair a en Jaume Bosch la seva tasca institucional en defensa del Baix Llobregat, s’ha convertit també en un agraïment que la família d’ICV Martorell m’han fet pels 12 anys de regidor a l’Ajuntament.

Ha estat una sorpresa molt grata, i l’agraïment l’he de fer jo mateix a totes les persones que al llarg d’aquests 12 anys han estat currant-s’ho de valent perquè jo i altres companys i companyes haguem pogut fer la nostra tasca al consistori de manera satisfactòria. Però si es tracta de fer agraïments, sóc jo qui he d’agrair-vos que hi sigueu i que hàgiu estat, ja que hi ha poc a agrair-me a mi. Ha estat tot un plaer i una satisfacció haver pogut representat a ICV a l’Ajuntament de Martorell, de fet ha estat tot un privilegi comptar amb el suport absolut de tots i totes vosaltres al llarg d’aquests anys.

A més, també he rebut dos regals molt especials dels meus fills i de la Marta. Tots dos m’han dibuixat a la seva manera, i a més el Pau m’ha escrit unes paraules que m’han omplert de felicitat i què m’han emocionat molt.

Aquest noiet de 8 anys ha escrit:

El meu papa

El papa fa moltes pessigolles.

El papa abans era regidor i també és educador.

Li agrada parlar molt.

El papa ens ajuda molt a pensar.

Gràcies papa

No tinc més paraules… GRÀCIES A TOTES I TOTS!

IMG-20151101-WA0013 IMG-20151101-WA0007 IMG-20151101-WA0010 IMG-20151101-WA0009 DSC_0018 DSC_0017 DSC_0016
image

Salut i treball!

Solvay en lluita! Tothom ho té clar?

En relació al problema de l’empresa Solvay-Innovyn dels darrers mesos, i la seva afectació directa a la plantilla, des d’ICV Martorell, a través del diputat Joan Coscubiela, hem posat tots els esforços en cercar informació i solucions, sense grans titulars, sense buscar protagonismes, i sempre articulant accions útils, i no propostes de lluïment pels diputats de torn.

També em consta que els regidors i les regidores de Movem Martorell han mostrat sempre la seva predisposició institucional, i han perseguit literalment a l’equip de govern municipal per tal de cercar estratègies conjuntes, i sobretot mirar de sumar esforços des dels grups municipals per tal de pressionar als partits, Red Elèctrica, govern català, govern espanyol, etc. Però desgraciadament també em consta que el govern municipal ha anat per lliure desde que sap que aquest problema existeix i es nega a informar a la resta de grups (fins i tot esbombant pel carrer el possible tancament de l’empresa abans de que es fes pública la situació).

El súmmum en aquesta situació el descobreixo avui a Facebook, quan veig  que el meu 1er tinent d’alcalde publica que ha estat a Madrid amb el meu alcalde, reunits amb alguns grups polítics de la Comissió d’Energia del Congreso per parlar del tema.

image

En relació a aquest tema, voldria aportar algunes reflexions, sense esperar cap resposta.

En primer lloc, em sembla molt poc encertat obviar que a la reunió també hi era el Comitè d’Empresa, representat pel seu president, que surt a les imatges.

En segon lloc, i desprès d’haver pogut valorar la qüestió amb companys regidors de Movem, em sembla extremadament greu que l’equip de govern de CiU i ERC no hagi ni tan sols informat a temps a la resta de grups d’aquest viatge i aquesta reunió. No creuen que hauria estat una bona prova de força i unitat haver anat tots els grups municipals a aquesta reunió recolzant unànimement a la plantilla, i mostrant que al territori hi ha unitat de tots els partits?

I en tercer lloc, i acceptant que l’alcalde i el regidor hagin volgut anar sols i sortir a la foto com a parella ben avinguda en viatge de noces, no creuen que com a mínim hauria sigut millor explicar aquesta acció als grups i preparar-ho conjuntament?

No dubto que el govern municipal vulgui resoldre aquesta situació satisfactòriament, no ho he fet mai, però desgraciadament si que tinc motius per pensar que ni CiU ni ERC tinguin cap bona voluntat per articular accions unitàries que els facin perdre un lloc prioritari a les fotos.

Senyors, això no és una competició per tal de sortir ben parat a les enquestes de popularitat, sinó que l’únic objectiu és salvar llocs de treball i la viabilitat industrial de Martorell i de la comarca.

Lamentablement he de dir que amb gestos com aquest, no estan a l’alçada.

Salut i treball!

Un adéu? i tant que no!

XaviPunyFa gairebé 12 anys que sóc regidor a l’Ajuntament del meu poble, Martorell, i fa gairebé 4 anys que vaig anunciar que em presentava per ser-ho per darrera vegada.

Han passat els anys, i ja immersos en ple procés per confluir, confeccionar les llistes, el programa, etc. per les properes eleccions del mes de maig de 2015, ja puc dir que, com havia anunciat, no seré ni candidat a l’alcaldia de nou, ni regidor en la propera legislatura.

No sé si és canvi de cicle, o un pas endavant, o quelcom que es digui habitualment en aquests casos. El que si sé, és que plego, per tres motius principalment. En primer lloc, perquè puc, és a dir, perquè a ICV Martorell som un equip humà excepcional, i hi ha altres persones que poden “tirar del carro” igual o millor que jo mateix (després em detindré en aquest aspecte). En segon lloc, perquè crec fermament que ser regidor d’un poble és una tasca que ha de ser transitòria, temporal, fresca… i tres legislatures són prou temps com per caure en el perill “d’apalancar-te”. I en tercer lloc, i en absolut la menys important, perquè aquest va ser el compromís que vaig fer amb la meva parella i els nen, i els compromisos s’han de complir.

Em quedo amb la esperança d’haver pogut contribuir a millorar la vida de com a mínim una persona en aquest poble, i crec que pel camí no deixo res, tot el contrari, em quedo amb moltes coses: experiència, coneixement, amistats, etc. i sobretot em quedo amb el gran privilegi d’haver tingut la oportunitat d’haver compartit vivències amb molta gent de Martorell i d’arreu. Moltes gràcies.

Al llarg d’aquests anys he pogut exercir la meva tasca des del govern (el famós tripartit!) i des de l’oposició. Segurament m’he equivocat en incomptables ocasions, i potser he encertat en altres. No sé si he complert amb les expectatives de la gent que m’ha acompanyat, la que m’ha votat o la que no. En qualsevol cas, sempre he procurat exercir aquesta responsabilitat amb honestedat i eficàcia, i tot i què sovint ha estat complicat, he procurat que en els meus actes i decisions prevalgués el criteri polític i ideològic per sobre del personal. En tots els casos, he de dir que sempre m’he sentit orgullós de representar a ICV (a Joves d’Esquerra Verda, Dones amb Iniciativa i al PSUC!) i mai m’he sentit qüestionat pels companys i companyes. Moltes gràcies.

Seria molt desagraït per part meva, no mencionar en aquestes línies a la resta de regidors/es del PSUC i ICV que m’han fet costat o que m’han ensenyat i acompanyat en aquest camí. A tots i totes, però sobretot amb els que he pogut compartir experiència: Carles, Pedro, Joan Carles, Teresa, Gloria, Olga… moltes gràcies. I evidentment a moltes altres persones, les imprescindibles, les que sempre hi són, però mai apareixen. La llista seria llarga i no cal dir-la, ells ja ho saben… moltes gràcies.

I ja en el moment actual, no puc deixar de dir amb tota la sinceritat que sóc capaç de mostrar, que em sento totalment representat pel Jose Simón, i estic totalment d’acord amb la seva voluntat d’obrir un procés de confluència, i establir un espai d’intercanvi de propostes, treball en comú i discussió sobre el futur de Martorell. Em sumo amb il·lusió a la seva iniciativa, ja que cal unir esforços per canviar i millorar el que tenim, i sobretot, em poso a la seva disposició amb tota la meva fidelitat.

No és tant important la decisió d’escollir a una persona com a cap de llista, sinó abraçar el seu projecte compartit per moltes persones d’ICV Martorell, per trobar el punt d’unió entre aquells/es que fa anys que lluitem per un altre Martorell, des de plataformes diferents, però amb idees i fins iguals. És el moment de moure Martorell, i jo m’hi poso, amb el Jose i amb tothom que vulgui canviar el que tenim, des de l’esquerra i pel progrés de les persones, i no des dels interessos individuals.

Aquí em seguiu tenint, pel que calgui, perquè “la política, o la fas, o te la fan” (Joan Fuster).

Salut i treball companys/es!

%d bloggers like this: