…i són els joves sense història qui tenen memòria

El passat mes de desembre el Grup Municipal de Movem Martorell va presentar al Ple Municipal un prec en relació a la censura exercida pel govern de CiU-ERC sobre la sol·licitud d’ICV Martorell per exposar en un espai municipal “La Infància del PSUC” (a l’enllaç podeu veure la propera inauguració de la mateixa al Baix Llobregat).
Des d’aquí vull agrair al Grup Municipal de Movem Martorell la seva tasca a l’ajuntament, incisiva però sempre propositiva, incansable encara que poc visible, i sobretot els hi vull agrair que a diferència de molts altres grups, mantenen viva la seva IDEOLOGIA i per tant fan POLÍTICA amb majúscules. I especialment vull agrair a la regidora Laura Ruiz la seva implicació amb la recuperació de la memòria al nostre poble, que alguns, tot i militar en partits que són germans en aquesta lluita, anteposen altres prioritats per davant del què els seus avantpassats van promoure. Gràcies Laura per traslladar al ple municipal la nostra reivindicació legítima.

Transcripció del prec al ple municipal:

“La Regidora Sra. Laura Ruiz, diu:

Gràcies. Aquest prec el fem a petició d’una entitat de Martorell, l’Agrupació Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, que com bé sabem, i insistim, forma part de la confluència, confluència Sr. Casasayas Movem Martorell, i participa de la nostra assemblea, i per tant, per aquest motiu fem aquest prec, és en relació com bé imaginaran, a la denegació d’un espai per poder exposar una mostra dels papers de Salamanca, relacionats amb la figura del PSUC.

Personalment, com a filopesuquera que sóc, perquè malauradament doncs, o afortunadament, no vaig viure aquella època, i per tant, no he viscut de primera ma, el que va suposar el PSUC. Em va sobtar moltíssim que no es pogués exposar i per tant, cap martorellenc es pogués beneficiar d’aquesta mostra dels papers de Salamanca que exposa com deia, part de la història del PSUC. La realitat és que part de la història del PSUC transcendeix la seva condició de partit polític, la seva acció o part activa en la cultura catalana és inqüestionable, per tant, establir una diferenciació entre política i cultura en aquest cas, com va ser la resposta, que de fet s’ha fet ressò diferents mitjans de comunicació, com a mínim no la compartim. Què és cultura o en què la cultura ho és sense la seva part històrica? o en què la cultura ho és sense la part política?

Sin las bases que sento el PSUC, yo no sería capaz de hablar y pensar en castellano. I parlar i pensar i català. Va crear l’imaginari català, un col·lectiu català, un sentiment de pertinença a una cultura única i pròpia. Que fa que el senyor Manolo Moreno, un bon dia a Martorell, allà pels anys 60, quant estava el Sr. Franco inaugurant uns pisos pengés la senyera a la seva finestra, va penjar la senyera, amb el Sr. Franco a sota, un andalús, això ho va aconseguir en gran part l’activisme que suposa el Partit Socialista Unificat de Catalunya. De fet transcendia fins i tot els límits d’un partit polític, perquè per exemple la revista Nous Horitzons que s’editava des de Mèxic inicialment, una de les parts d’aquesta revista, de fet pertanyia o l’escrivia un exiliat de Catalunya, l’Enric Roig i Carol, militant d’Esquerra Republicana.

Per tant, preguem en tot cas a la Regidoria de Cultura ial regidor de cultura en aquest cas, que reconsideri els criteris que es fan servir des del departament o des de la Regidoria per denegar aquest espai, i que ens permetin com a martorellencs poder disfrutar d’aquesta exposició i al final poder compartir una història i un passat que molts martorellencs/es han compartit, i que segurament englobaria molta gent de diferents colors polítics, en torn a una posició o una figura com va ser el PSUC dins la cultura de Catalunya.”

Salut i treball!