Un pregó desgraciat

Empar Moliner: “Si Colom ha de fer un pas al costat, que el faci. O millor dit, endavant, al mar. Quina pena que en canvi les estàtues humanes i els venedors de bosses falses no el segueixin!“

 

Aquesta suposada intel·lectual a sou de tots i totes als mitjans públics catalans vindrà a Martorell a fer-nos el pregó de les Festes del Roser. Una suposada intel·lectual que viu de la polèmica i que representa el pitjor del “periodisme” que actualment impera.

 

Senyora Moliner, la seva vàlua intel·lectual està a l’alçada de les sabates dels manters i estàtues humanes de Barcelona, amb molta més humanitat que la seva. Vostè és una desgraciada (sic: mancada de gràcia) i no entenc com la televisió pública no l’ha retirat ja de la seva plantilla d’opinadors cavernícoles que per tal de guanyar-se el sou perden la dignitat. Qualsevol manter o estàtua humana és més persona i té més dignitat que vostè.

 

A Martorell encara anem més lluny, i el proper pregó de les Festes del Roser del meu poble estarà tacat amb la seva presència. Jo no hi seré per riure-li les gràcies, però segurament que ella ja té el que volia, que és que se’n parli per poder seguir vivint de la polèmica i per guanyar-se el sou, encara que sigui a canvi de perdre la dignitat.

 

Salut i treball!