Un adéu? i tant que no!

Fa gairebé 12 anys que sóc regidor a l’Ajuntament del meu poble, Martorell, i fa gairebé 4 anys que vaig anunciar que em presentava per ser-ho per darrera vegada.

Han passat els anys, i ja immersos en ple procés per confluir, confeccionar les llistes, el programa, etc. per les properes eleccions del mes de maig de 2015, ja puc dir que, com havia anunciat, no seré ni candidat a l’alcaldia de nou, ni regidor en la propera legislatura.

No sé si és canvi de cicle, o un pas endavant, o quelcom que es digui habitualment en aquests casos. El que si sé, és que plego, per tres motius principalment. En primer lloc, perquè puc, és a dir, perquè a ICV Martorell som un equip humà excepcional, i hi ha altres persones que poden “tirar del carro” igual o millor que jo mateix (després em detindré en aquest aspecte). En segon lloc, perquè crec fermament que ser regidor d’un poble és una tasca que ha de ser transitòria, temporal, fresca… i tres legislatures són prou temps com per caure en el perill “d’apalancar-te”. I en tercer lloc, i en absolut la menys important, perquè aquest va ser el compromís que vaig fer amb la meva parella i els nen, i els compromisos s’han de complir.

Em quedo amb la esperança d’haver pogut contribuir a millorar la vida de com a mínim una persona en aquest poble, i crec que pel camí no deixo res, tot el contrari, em quedo amb moltes coses: experiència, coneixement, amistats, etc. i sobretot em quedo amb el gran privilegi d’haver tingut la oportunitat d’haver compartit vivències amb molta gent de Martorell i d’arreu. Moltes gràcies.

Al llarg d’aquests anys he pogut exercir la meva tasca des del govern (el famós tripartit!) i des de l’oposició. Segurament m’he equivocat en incomptables ocasions, i potser he encertat en altres. No sé si he complert amb les expectatives de la gent que m’ha acompanyat, la que m’ha votat o la que no. En qualsevol cas, sempre he procurat exercir aquesta responsabilitat amb honestedat i eficàcia, i tot i què sovint ha estat complicat, he procurat que en els meus actes i decisions prevalgués el criteri polític i ideològic per sobre del personal. En tots els casos, he de dir que sempre m’he sentit orgullós de representar a ICV (a Joves d’Esquerra Verda, Dones amb Iniciativa i al PSUC!) i mai m’he sentit qüestionat pels companys i companyes. Moltes gràcies.

Seria molt desagraït per part meva, no mencionar en aquestes línies a la resta de regidors/es del PSUC i ICV que m’han fet costat o que m’han ensenyat i acompanyat en aquest camí. A tots i totes, però sobretot amb els que he pogut compartir experiència: Carles, Pedro, Joan Carles, Teresa, Gloria, Olga… moltes gràcies. I evidentment a moltes altres persones, les imprescindibles, les que sempre hi són, però mai apareixen. La llista seria llarga i no cal dir-la, ells ja ho saben… moltes gràcies.

I ja en el moment actual, no puc deixar de dir amb tota la sinceritat que sóc capaç de mostrar, que em sento totalment representat pel Jose Simón, i estic totalment d’acord amb la seva voluntat d’obrir un procés de confluència, i establir un espai d’intercanvi de propostes, treball en comú i discussió sobre el futur de Martorell. Em sumo amb il·lusió a la seva iniciativa, ja que cal unir esforços per canviar i millorar el que tenim, i sobretot, em poso a la seva disposició amb tota la meva fidelitat.

No és tant important la decisió d’escollir a una persona com a cap de llista, sinó abraçar el seu projecte compartit per moltes persones d’ICV Martorell, per trobar el punt d’unió entre aquells/es que fa anys que lluitem per un altre Martorell, des de plataformes diferents, però amb idees i fins iguals. És el moment de moure Martorell, i jo m’hi poso, amb el Jose i amb tothom que vulgui canviar el que tenim, des de l’esquerra i pel progrés de les persones, i no des dels interessos individuals.

Aquí em seguiu tenint, pel que calgui, perquè “la política, o la fas, o te la fan” (Joan Fuster).

Salut i treball companys/es!