Gràcies, moltes gràcies

Passada ja la jornada de vaga, vull traslladar la meva felicitació a totes les persones que l’han secundat, ja que no ha estat fàcil defensar una postura sòlida davant dels atacs indiscriminats dels mitjans de comunicació, partits polítics, organitzacions empresarials, etc. que han pretès tirar per terra la voluntat i la capacitat de la ciutadania d’expressar el seu descontent cap a unes polítiques que van contra les persones treballadores.

Aquesta no ha estat només la vaga dels sindicats, ha estat la vaga de tothom que hem cregut que calia mobilitzar-se contra una reforma laboral que ataca a les persones treballadores deixant a les entitats financeres i empresarials més marge de maniobra per mantenir el seu posicionament insolidari i fins i tot en alguns casos explotador.

Per mi, aquesta convocatòria ha estat un èxit. I ho ha estat perquè, deixant de banda percentatges, qualsevol ha pogut notar que el dia 29 de setembre ha estat “com un diumenge”, amb poca, molt poca activitat, tot i que molts comerços i serveis estiguessin oberts.

Respecto i defenso el dret de les persones a fer vaga, i també a treballar. Penso que la immensa majoria de persones creuen i entenen que les retallades socials i la reorientació de la política econòmica no ens beneficia a la gran majoria de persones que vivim únicament dels nostres salaris. Potser ha sobrat desinformació per part dels mitjans de comunicació, i més agilitat per part de les organitzacions sindicals perquè més persones s’haguessin sumat a la convocatòria.

Finalment, vull manifestar el més absolut rebuig cap a aquells que han utilitzat la vaga per desacreditar a la classe treballadora, tant als grups violents i descontrolats que van utilitzar els carrers de Barcelona i altres indrets per desfogar les seves neures, com també als partits i organitzacions que han lluitat amb totes les seves forces perquè tothom pensi que la lluita obrera, sindical o no, no serveix per res i és una pèrdua de temps. Si fos així, potser encara seriem esclaus, i no treballadores i treballadors.

Gràcies a totes i tots que seguiu lluitant pels drets de les persones treballadores des del sindicat, des de l’AVV, des de casa o des de qualsevol altre lloc.

Així No!

El proper 29 de setembre, jo recolzaré la Vaga General. I dic recolzaré perquè fer-ne, no en faré de Vaga, ja que encara estaré a l’atur

Al llarg dels darrers mesos hem sentit moltes declaracions, principalment dels sectors poderosos del PP, PSOE, CiU, etc. atacant greument a sindicats (delegats/des sindicals, afiliats/des, …) i difamant-los, generalitzant una imatge d’aquests que no es correspon a la realitat. Per què? jo crec que simplement per intentar (i en gran part ho han aconseguit) que la gent pensi que aquesta és només una vaga dels grans sindicats, que només busquen mantenir el seu estatus.

Doncs, senyores i senyors, S’EQUIVOQUEN!!!

S’equivoquen perquè també hi han treballadors i treballadores que no estem afiliats a cap sindicat i què recolzem aquesta vaga.

S’equivoquen perquè ha estat en bona part gràcies al moviment sindical d’aquest país que ara som treballadores i treballadors i no esclaus.

S’equivoquen perquè la generalització és infantil, embustera i immadura. No tots els sindicalistes són uns “vagos”; no tots els sindicalistes són violents en els piquets informatius; no tots els sindicalistes ho són només per “escaquejar-se”; no tots… De la mateixa manera que no tots els polítics són uns corruptes, ni tots els catalans uns avars, ni tots els madrilenys uns “fatxes”.

Si us plau, una mica més de maduresa. Gràcies