Opinar és gratuït, i des de l’anonimat, covard… en fi

En fi… sempre he pensat que quan estàs en un lloc on tens una visibilitat pública evident, has d’aprendre a conviure amb el famós “què diran”. I també sempre he tingut clar que no pots entrar a rebatre opinions sobre la teva feina o sobre la teva persona quan aquests no són constructius, no van encaminats a valorar-la, sinó que únicament tenen com a objectiu desgastar, difamar, …

Els darrers dies estic observant com en un mitjà digital de Martorell s’està utilitzant un escrit d’opinió meu per opinar sobre la meva persona, el meu compromís polític i social, la meva capacitat professional, i fins i tot de representar coses que no he volgut representar mai… en fi.

M’enrabia que hi hagin persones que SENSE DONAR LA CARA menteixin i intentin desinformar quan suposo que saben perfectament de què estan parlant (al cap i a la fi Martorell és un poble i totes i tots més o menys ens coneixem), i que posteriorment altres, sense pensar-s’ho dues vegades, es “pugin al carro”.

Així doncs, davant de les males intencions INFORMACIÓ:

I ara, en tot cas, critiqueu si és molt o és poc, si és massa, si sí o si no, si m’ho mereixo, o si hauria de fer el que faig gratis, si… en fi.

Salut i treball!