Opinar és gratuït, i des de l’anonimat, covard… en fi

En fi… sempre he pensat que quan estàs en un lloc on tens una visibilitat pública evident, has d’aprendre a conviure amb el famós “què diran”. I també sempre he tingut clar que no pots entrar a rebatre opinions sobre la teva feina o sobre la teva persona quan aquests no són constructius, no van encaminats a valorar-la, sinó que únicament tenen com a objectiu desgastar, difamar, …

Els darrers dies estic observant com en un mitjà digital de Martorell s’està utilitzant un escrit d’opinió meu per opinar sobre la meva persona, el meu compromís polític i social, la meva capacitat professional, i fins i tot de representar coses que no he volgut representar mai… en fi.

M’enrabia que hi hagin persones que SENSE DONAR LA CARA menteixin i intentin desinformar quan suposo que saben perfectament de què estan parlant (al cap i a la fi Martorell és un poble i totes i tots més o menys ens coneixem), i que posteriorment altres, sense pensar-s’ho dues vegades, es “pugin al carro”.

Així doncs, davant de les males intencions INFORMACIÓ:

I ara, en tot cas, critiqueu si és molt o és poc, si és massa, si sí o si no, si m’ho mereixo, o si hauria de fer el que faig gratis, si… en fi.

Salut i treball!

Una mica adolescent

Passem de 0 a 100 en quatre dies!

Fins fa ben poc (i encara continua, no ens enganyem…), la passivitat de la societat en general era (i és) la tònica davant els continuats atacs de qui governa (i no són els Parlaments). La diferència entre la situació de fa dos anys i ara és que avui dia, una gran majoria de gent està notant en la seva pròpia pell els efectes d’un sistema econòmic i social que només pretén que uns quants s’enriqueixin, i que la majoria esclavitzada els ajudi a fer-ho.

La reforma fiscal, laboral, educativa, social, … ja fa temps que es reclama (que reclamem) des d’alguns sectors polítics, sindicals, socials i cívics. Normalment, aquells que als pobles se’ns titllava, amb gracia i simpatia, de “4 penjats/des” que sempre ens queixàvem… què macos!

Ara, la truita s’ha girat. Ara ja no valen les reivindicacions que alguns/es fem, perquè les fem en l’àmbit d’un partit polític o d’un sindicat. Ara només valen les reivindicacions i mobilitzacions dels que s’acaben de despertar, la resta potser no som prou bons/es?

No vull caure en la mateixa generalització adolescent d’algunes persones, i sé què tota la mobilització indignada que demà omplirà els carrers de moltes ciutats del món està per sobre d’aquesta opinió, i d’aquesta queixa, i entén que aquesta lluita, si no la fem totes i tots en una mateixa onada, no servirà per res, i haurem una oportunitat d’or per canviar les coses de veritat.

Salut i treball!

La ultradreta catalana i espanyola, cada vegada més a prop

Ja fa mesos que els partits de dretes (sí, hi han dretes i esquerres!!!) catalans i espanyols juguen al mateix joc en campanya. Cal trobar culpables per guanyar vots, i els han trobat. Tant per CiU, com pel PP, com per PxC, els culpables som les persones d’origen migrat, els perceptors de la PIRMI, les persones amb discapacitat, la gent gran, o en definitiva, els pobres mortals que “ABUSEM” de la sanitat pública, o de l’educació pública, o … vaja, dels SERVEIS PÚBLICS en general.

És clar, per ells el problema no el tenen les families amb grans fortunes que cada vegada paguen menys impostos; ni les caixes i bancs que ens exprimeixen i al mateix temps reben ajuts públics per pagar grans beneficis als seus gestors; ni els grans empresaris que cometen fraus fiscals de tamany incalculable; ni…

Ahir, en Duran i Lleida va tornar a posar de manifest quina és la veritable proposta de CiU a Catalunya i a Espanya. Les seves declaracions deixen ben clara l’estratègia. Volen que ens enfrontem, volen que els treballadors i treballadores lluitem pel nostre espai, deixant-los a ells el camí lliure: sanitat privatitzada amb les “seves” mútues, educació privada amb les “seves” escoles d’èlit segregadores, empreses i empresaris beneficiats pel sistema especulador i permissiu amb els què defrauden, families que poden robar tot el què vulguin, …

I mentrestant, carregant contra la immigració, volent fer-nos entendre que tots els mals que patim provenen de què aquí en som masses, quan fa uns anys, ells mateixos eren els que s’enriquien llogant-los pisos, obtenint-ne mà d’obra barata, o aconseguint “chaches” a bon preu.

Tot serveix per amagar el què està passant de veritat, que no és ni més ni menys que una proposta (no contemplada al seu programa electoral) de desmantellament dels serveis públics en benefici dels negocis privats.

CiU-PP-PXC, o Duran i Lleida-Albiol-Anglada, la mateixa moneda, les mateixes propostes, les mateixes opcions per sortir de la crisi… RETALLADES, DISCRIMINACIÓ, TRENCAMENT SOCIAL, I ENRIQUIMENT DELS “SEUS”.

I en tot aquest escenari jo me pregunto, on són ERC i PSC? “ni están ni se les espera”, per desgràcia.

Salut i treball!

La política pot canviar les coses

Per totes aquelles persones que decideixen adoptar l’opció (legítima) de posar a tots els partits, i totes les persones que fem política en el mateix sac, només vull dir que valorin la necessitat de participar, que surtin al carrer, que reivindiquin tot allò que no veuen bé, que exigeixin els seus drets, que… i sobretot, que sàpiguen diferenciar que no tots som iguals i què VOTIN!

La POLÍTICA pot canviar les coses. La POLÍTICA ha de canviar les coses…

Adjunto un vídeo de http://porunmundomasjusto.com que ho explica molt clarament:

Salut i treball!

Jo tampoc t’espero

El cap de setmana del 6-7 de novembre, el Papa visitarà el nostre país envoltat d’una polèmica generada principalment per la controvèrsia sobre el posicionament històric de l’Esglèsia com a institució, i la del mateix Papa indivudualment, en relació a algunes qüestions relacionades amb els drets i les llibertats de les persones, així com als darrers i nombrosos casos de pederàstia protagonitzats per capellans arreu del món.

En aquest sentit, coincideixo plenament amb les campanyes i accions que s’estan fent al país, i no en tant que accions contra l’esglèsia o el Papa, sino com a manifestacions clares i rotundes de defensa de la laïcitat. Tal i com diu el mateix manifest del moviment “Jo no t’espero”: La laïcitat és un marc de relació que permet als éssers humans viure en una societat més justa basada en el respecte mutu i la convivència pacífica.

Des de l’esquerra, i des del màxim reconeixement de la llibertat de creences de les persones, hem de recordar el posicionament de l’Esglèsia Catòlica al llarg de la història, en la que sempre s’ha alineat amb els absolutismes més conservadors i antidemocràtics, beneficinat-se del monopoli de les creences des de l’obligació i la submissió, i gaudint d’uns privilegis que no s’ha guanyat.

Tal i com diu el manifest de “Jo no t’espero”: Aquests privilegis s’han d’acabar ja. És hora de revertir aquesta situació i demanar amb veu alta i ferma la fi d’aquesta injustícia. Per això exigim:

• Que les creences religioses deixin de ser finançades amb diners públics.
• Que es suprimeixi l’assignació tributària a l’Església catòlica a través de l’IRPF.
• Que les escoles deixin de ser utilitzades com a plataformes d’apostolat.
• Que les religions deixin d’imposar els seus prejudicis morals a tota la societat.
• Que els clergues pederastes i els seus encobridors siguin portats davant la justícia.
• Que l’Església deixi d’obstaculitzar l’ús del preservatiu per prevenir l’extensió de la SIDA.
• Que els infants siguin protegits de la superstició i la irracionalitat.
• Que l’Estat deixi de promoure la caritat a costa de la justícia social.
• Que els actes i llocs públics deixin d’estar presidits per símbols religiosos.
• Que els representants públics deixin d’afavorir les confessions religioses.
• Que es respecti el dret de tothom a viure segons la seva condició sexual.
• Que es reconegui el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.
• Que l’apostasia sigui un dret reconegut per la llei.

També vull que quedi molt clara la meva defensa més radical de les PERSONES, que des de la religió, la fe, les creences, …, estan fent una tasca incommensurable i impagable a molts indrets del tercer món, i també als nostres barris, per ajudar a aquells que més necessiten de la solidaritat i el suport humà. Per desgràcia, i en la majoria d’ocasions, aquestes accions no estan recolzades per una institució desfasada i fins i tot retrògrada.

Per acabar, reprodueixo la resolució que ICV-EUiA va aprovar fa unes setmanes, i que ha estat escrita per militants ecosocialistes cristians:

ICV-EUiA NO T’ESPERA

La visita de Joseph Ratzinger ha estat precedida de les seves declaracions sobre els abusos sexuals del clergat en què optava per la penitència com a via de reparació. També és responsable de no col·laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, de la segregació a l’escola, d’oposar-se al dret al propi cos de les dones i al dret a l’avortament, i de negar la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.

Cal recordar que l’Estat de Ciutat del Vaticà no és membre de l’ONU i que no ha signat ni ratificat els pactes internacionals de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ni de Drets Civils i Polítics, ni el destinat a abolir la pena de mort, ni per a la protecció dels drets de totes les treballadores i els treballadors migratoris i dels seus familiars, i tampoc la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona.

Els homes i les dones d’ICV-EUiA manifestem:

- La nostra indignació per les declaracions del Papa sobre els casos depederàstia i la constant inhibició de l’Església Catòlica pel que fa a lareparació de les víctimes d’abusos.

- La immoralitat de les seves manifestacions quan compara l’ateismeamb el nazisme.

- El nostre rebuig a les declaracions de l’arquebisbe de Tarragona enquè incita a desobeir les lleis civils d’aquest Estat, concretament la llei de la interrupció voluntària de l’embaràs.

- El nostre respecte amb els cristians i les cristianes de base que mostren públicament el seu desacord amb les actituds antidemocràtiques de la jerarquia eclesiàstica.

- La nostra decisió que cap representant institucional ni polític d’ICV-EUiA assisteixi, com a tal, a les cerimònies religioses que s’organitzin amb motiu de la visita.

- En conseqüència, demanem el mateix delsrestants representants de les institucions públiques.

Els homes i les dones d’ICV-EUiA exigim:

- Que, garantida la seguretat, els costos de la visita siguin sufragats íntegrament per l’Església Catòlica.

- La revocació dels Acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu,impropis d’un estat democràtic i laic.