Internacionalicemos el mundo!

Aquests dies m’ha arribat per mail un text que us reprodueixo, ja que crec que val la pena “internacionalitzar-lo”

Bofetada educadísima de Brasil al mundo

DECLARACIONES DE CRISTOVAM BUARQUE. MINISTRO DE EDUCACIÓN DE BRASIL

Durante un debate en una universidad de Estados Unidos, le preguntaron al ex gobernador del Distrito Federal y actual Ministro de Educación de Brasil, CRISTOVAM BUARQUE, qué pensaba sobre la internacionalización de la
Amazonia. Un estadounidense en las Naciones Unidas introdujo su pregunta, diciendo que esperaba la respuesta de un humanista y no de un brasileño.

Ésta fue la respuesta del Sr. Cristóvão Buarque:

Realmente, como brasileño, sólo hablaría en contra de la internacionalizació n de la Amazonia. Por más que nuestros gobiernos no cuiden debidamente ese patrimonio, él es nuestro.

Como humanista, sintiendo el riesgo de la degradación ambiental que sufre la Amazonia, puedo imaginar su internacionalizació n, como también de todo lo demás, que es de suma importancia para la humanidad.

Si la Amazonia, desde una ética humanista, debe ser internacionalizada, internacionalicemos también las reservas de petróleo del mundo entero.

El petróleo es tan importante para el bienestar de la humanidad como la Amazonia para nuestro futuro. A pesar de eso, los dueños de las reservas creen tener el derecho de aumentar o disminuir la extracción de petróleo y subir o no su precio.

De la misma forma, el capital financiero de los países ricos debería ser internacionalizado. Si la Amazonia es una reserva para todos los seres humanos, no se debería quemar solamente por la voluntad de un dueño o de un país. Quemar
la Amazonia es tan grave como el desempleo provocado por las decisiones arbitrarias de los especuladores globales.

No podemos permitir que las reservas financieras sirvan para quemar países enteros en la voluptuosidad de la especulación.

También, antes que la Amazonia, me gustaría ver la internacionalizació n de los grandes museos del mundo.

El Louvre no debe pertenecer solo a Francia. Cada museo del mundo es el guardián de las piezas más bellas producidas por el genio humano. No se puede dejar que ese patrimonio cultural, como es el patrimonio natural amazónico, sea manipulado y destruido por el sólo placer de un propietario o de un país.

No hace mucho tiempo, un millonario japonés decidió enterrar, junto con él, un cuadro de un gran maestro. Por el contrario, ese cuadro tendría que haber sido internacionalizado.

Durante este encuentro, las Naciones Unidas están realizando el Foro Del Milenio, pero algunos presidentes de países tuvieron dificultades para participar, debido a
situaciones desagradables surgidas en la frontera de los EE.UU. Por eso, creo que Nueva York, como sede de las Naciones Unidas, debe ser internacionalizada. Por lo menos Manhatan debería pertenecer a toda la humanidad. De la misma forma que París, Venecia, Roma, Londres, Río de Janeiro, Brasilia… cada ciudad, con su belleza específica, su historia del mundo, debería pertenecer al mundo entero.

Si EEUU quiere internacionalizar la Amazonia, para no correr el riesgo de dejarla en manos de los brasileños,internaci onalicemos todos los arsenales nucleares. Basta pensar que ellos ya demostraron que son capaces de usar esas armas, provocando una destrucción miles de veces mayor que las lamentables quemas realizadas en los bosques de Brasil.

En sus discursos, los actuales candidatos a la presidencia de los Estados Unidos han defendido la idea de internacionalizar las reservas forestales del mundo a cambio de la deuda.

Comencemos usando esa deuda para garantizar que cada niño del mundo tenga la posibilidad de comer y de ir a la escuela. Internacionalicemos a los niños, tratándolos a todos ellos sin importar el país donde nacieron, como patrimonio que merecen los cuidados del mundo entero. Mucho más de lo que se merece la Amazonia. Cuando los dirigentes traten a los niños pobres del mundo como Patrimonio de la Humanidad, no permitirán que trabajen cuando deberían
estudiar; que mueran cuando deberían vivir.

Como humanista, acepto defender la internacionalización del mundo; pero, mientras el mundo me trate como brasileño, lucharé para que la Amazonia, sea nuestra. ¡Solamente nuestra!

Salut i república!

Setge a Gaza

Al llarg de les darreres setmanes, Gaza, Israel, Palestina,… i totes les circumstàncies que allà es donen han tornat a ser portada de diaris, telenotícies, radios, etc.

Com és ja habitual als mitjans de comunicació, una llista inacabable d’”experts” han parlat abastament sobre el tema, i hem pogut veure, llegir i escoltar opinions de tota mena al respecte, però avui em quedo amb la versió d’una mare, publicada a El Periódico fa uns dies:

‘Missatge d’una mare a l’ambaixador israelià a Espanya’
EL PERIODICO Divendres, 4 de juny del 2010
Cristina Soler Crespo (València)

Senyor [Raphael] Schutz, ambaixador d’Israel a Espanya: sóc la mare de David Segarra Soler [fotògraf que anava en el comboi atacat per l'Exèrcit israelià en aigües del Mediterrani]. Són les cinc del matí del 2 de juny, apunta el dia a València i acabo d’assabentar-me de l’alliberament de tots els segrestats en territori israelià, entre els quals hi ha el meu fill. He de confessar-li que en aquests moments no sento cap odi ni per vostè ni per l’Estat que representa, però no per un motiu altruista, ni noble, ni religiós, sinó per pur egoisme: l’odi destrueix. I un bon exemple d’això l’està donant el seu país al món, un país nascut del sentiment de culpabilitat col·lectiva d’una Europa covarda que no va saber defensar els seus ciutadans jueus d’un altre odi monstruós i autodestructiu, l’odi nazi. Sembla, no obstant, que la història no li ha ensenyat res.

Israel està repetint les mateixes pautes d’odi, de mort, de deshumanització del contrari, d’ocupació de territoris, de construcció de murs i filats, de supèrbia racial. La diferència és que, ara, les víctimes ja no porten una estrella de David cosida a la roba, ni el gueto està a Varsòvia. Ara està a Gaza i Cisjordània. No vull explicar-li l’infern personal pel qual he transitat aquests dies; seria ridícul al costat del continu i diari dolor de les mares palestines. Jo sóc una afortunada, ja que el meu fill David torna sa i estalvi. Vostès potser li han pogut destrossar la seva única arma letal, la càmera de vídeo. Però el que a causa del seu odi cec obliden és que els éssers humans tenen ulls, orelles, boca i memòria per explicar al món tot l’horror de què han estat testimonis. I contra això, senyor Schutz, tota la seva poderosa propaganda no hi pot fer res.

Salut!

Rebuig i condemna als atacs d’Israel sobre la flota d’ajuda humanitària a Gaza

Adjunto el text de condemna que els grups municipals d’ICV estan presentant als plens dels Ajuntaments de Catalunya, així com una imatge d’en Forges prou simbòlica.

Moció dels Grups Municipals d’ICV-EUiA-EPM de rebuig i condemna als atacs d’Israel sobre la flota d’ajuda humanitària a Gaza.

Atès que l’Estat d’Israel va atacar de forma il·legal el passat dia 31 de maig “la Flota per la Llibertat” amb sis vaixells que transportaven ajuda humanitària, causant almenys 10 morts i en què més de 30 persones van resultar ferides, tots ells civils.

Atès que les víctimes són cooperants que viatjaven en el buc turc Mavi Marmara amb destí a la Franja de Gaza amb la única finalitat de trencar el bloqueig internacional que l’Estat d’Israel manté sobre els territoris palestins de forma pacífica, i així, poder traslladar l’ajuda humanitària a la població palestina.

Atès que entre l’expedició hi havia activistes internacionals, entre ells cooperants catalans i espanyols.

Atès que l’acció militar desproporcionada sobre civils s’ha produït en aigües internacionals incomplint greument la legalitat internacional. L’atac militar sobre civils suposa una clara vulneració dels drets humans i del dret internacional humanitari. Un estat de dret no pot vulnerar les lleis internacionals humanitàries que emanen de la declaració de Ginebra.

Atès que les institucions catalanes i espanyoles, i la comunitat internacional ja han condemnat durament l’atac militar indiscriminat de l’exèrcit israelià contra els activistes de la “Flota de la Llibertat”.

Atès que la població palestina continua patint les conseqüències del bloqueig militar de l’Estat d’Israel, que ha  provocat una manca d’aliments bàsics i l’accés d’ajuda humanitària en els territoris ocupats.

Atès que la població palestina ha estat sostinguda per l’ajuda oficial al desenvolupament de nombroses països, entre d’altres Catalunya, que a través de l’Agència Catalana de Cooperació ha destinat el 4,7% dels seus recursos a Palestina, sent el vuitè país del món on en ha destinat més recursos.

Davant d’aquest situació volem expressar la nostra ferma condemna i rebuig als atacs d’Israel sobre l’expedició la Flota de la Llibertat i els activistes internacionals en les aigües de la Franja de Gaza, i demanem a la resta de institucions i a la societat civil que condemni enèrgicament la ingerència militar d’Israel sobre població civil. Aquesta acció suposa un nou un pas enrere per assolir una solució justa i pacífica a la situació de l’Orient Pròxim.

Per aquests motius l’Ajuntament

ACORDA:

1. Condemnar enèrgicament els atacs militars de l’exèrcit d’Israel sobre la Flota per la Llibertat .

2. Reclamar l’alliberament i la repatriació als països d’origen de la totalitat dels activistes de la Flota per la Llibertat detinguts per l’Estat d’Israel.

3. Insistir al govern espanyol i a la resta d’Estats Membres de la Unió Europea a que aturin el comerç d’armes i  cooperació militar amb l’Estat d’Israel.

4. Instar al govern espanyol a que retiri l’ambaixador espanyol a l’Estat d’Israel.

5. Demanar als governs i les administracions públiques que no impulsin o fomentin acords polítics i comercials amb l’Estat d’Israel fins que aquest no respecti els drets humans, les resolucions de Nacions Unides i el Dret Internacional Humanitari.

6. Reiterar la nostra ferma convicció que el diàleg entre les parts és l’única via per una solució pacífica i durable al conflicte, des del compromís amb la cultura de la pau, que ha expressat de manera àmplia i reiterada la ciutadania de Catalunya amb la convicció que la creació de l’estat.