La ultradreta catalana i espanyola, cada vegada més a prop

Ja fa mesos que els partits de dretes (sí, hi han dretes i esquerres!!!) catalans i espanyols juguen al mateix joc en campanya. Cal trobar culpables per guanyar vots, i els han trobat. Tant per CiU, com pel PP, com per PxC, els culpables som les persones d’origen migrat, els perceptors de la PIRMI, les persones amb discapacitat, la gent gran, o en definitiva, els pobres mortals que “ABUSEM” de la sanitat pública, o de l’educació pública, o … vaja, dels SERVEIS PÚBLICS en general.

És clar, per ells el problema no el tenen les families amb grans fortunes que cada vegada paguen menys impostos; ni les caixes i bancs que ens exprimeixen i al mateix temps reben ajuts públics per pagar grans beneficis als seus gestors; ni els grans empresaris que cometen fraus fiscals de tamany incalculable; ni…

Ahir, en Duran i Lleida va tornar a posar de manifest quina és la veritable proposta de CiU a Catalunya i a Espanya. Les seves declaracions deixen ben clara l’estratègia. Volen que ens enfrontem, volen que els treballadors i treballadores lluitem pel nostre espai, deixant-los a ells el camí lliure: sanitat privatitzada amb les “seves” mútues, educació privada amb les “seves” escoles d’èlit segregadores, empreses i empresaris beneficiats pel sistema especulador i permissiu amb els què defrauden, families que poden robar tot el què vulguin, …

I mentrestant, carregant contra la immigració, volent fer-nos entendre que tots els mals que patim provenen de què aquí en som masses, quan fa uns anys, ells mateixos eren els que s’enriquien llogant-los pisos, obtenint-ne mà d’obra barata, o aconseguint “chaches” a bon preu.

Tot serveix per amagar el què està passant de veritat, que no és ni més ni menys que una proposta (no contemplada al seu programa electoral) de desmantellament dels serveis públics en benefici dels negocis privats.

CiU-PP-PXC, o Duran i Lleida-Albiol-Anglada, la mateixa moneda, les mateixes propostes, les mateixes opcions per sortir de la crisi… RETALLADES, DISCRIMINACIÓ, TRENCAMENT SOCIAL, I ENRIQUIMENT DELS “SEUS”.

I en tot aquest escenari jo me pregunto, on són ERC i PSC? “ni están ni se les espera”, per desgràcia.

Salut i treball!