Una mica adolescent

Passem de 0 a 100 en quatre dies!

Fins fa ben poc (i encara continua, no ens enganyem…), la passivitat de la societat en general era (i és) la tònica davant els continuats atacs de qui governa (i no són els Parlaments). La diferència entre la situació de fa dos anys i ara és que avui dia, una gran majoria de gent està notant en la seva pròpia pell els efectes d’un sistema econòmic i social que només pretén que uns quants s’enriqueixin, i que la majoria esclavitzada els ajudi a fer-ho.

La reforma fiscal, laboral, educativa, social, … ja fa temps que es reclama (que reclamem) des d’alguns sectors polítics, sindicals, socials i cívics. Normalment, aquells que als pobles se’ns titllava, amb gracia i simpatia, de “4 penjats/des” que sempre ens queixàvem… què macos!

Ara, la truita s’ha girat. Ara ja no valen les reivindicacions que alguns/es fem, perquè les fem en l’àmbit d’un partit polític o d’un sindicat. Ara només valen les reivindicacions i mobilitzacions dels que s’acaben de despertar, la resta potser no som prou bons/es?

No vull caure en la mateixa generalització adolescent d’algunes persones, i sé què tota la mobilització indignada que demà omplirà els carrers de moltes ciutats del món està per sobre d’aquesta opinió, i d’aquesta queixa, i entén que aquesta lluita, si no la fem totes i tots en una mateixa onada, no servirà per res, i haurem una oportunitat d’or per canviar les coses de veritat.

Salut i treball!