Una troballa interessant. Sobre la vaga “salvatge” del 29S

Fa un parell de dies un amic em va enviar per mail l’escrit que adjunto més avall, i no m’he pogut estar de compartir-lo al bloc. La llàstima és que fins al moment encara no he pogut esbrinar qui l’ha escrit.

Allà va!

Carta oberta – i trista i enfadada – als qui ahir van fer “vaga salvatge”

La okupació del Banesto va ser preciosa. Meravellosa. Organitzada. Posava els pèls de punta d’emoció. Centenars de persones decidien què fer, com organitzar-se, en espai tancat; un espai perdut. Un espai que de sobte prenia un sentit. Ho direm en primera persona del plural, ja que vaig viure l’assemblea: un centenar de persones decidíem. Ja que volia ser un espai popular, es va dir. “Que tothom qui volgués vingués a participar”. I realment era un lloc obert, hi havia gent de tot tipus i de totes les edats, i sentint-me part del tothom, hi vaig entrar i m’hi vaig sentir bé.

Però al sortir d’aquell lloc mires amunt i et trobes una pancarta enorme que informa de que bancs, partits, empreses i sindicats – tots al mateix sac – tots ens enganyen. Vaga salvatge contra tots ells. Una fractura total entre ells // i vosaltres – puresa absoluta – el poder popular.
I em vaig entristir; M’entristeix la supèrbia. En quin moment us heu cregut que vosaltres ho faríeu millor?

Imaginem per un moment que la vostra lluita es popularitza: que arriba un punt en que sou molts i moltes. Moltes resistint, moltes estirant cap al mateix costat. En aquell moment haureu de crear grups de treball, grups de barri li dieu vosaltres. Comissions, vaja. De fet; ja les teniu. I quan sigueu una suma de grups estables i vulgueu coordinar-vos, buscareu un espai central. De fet; el banesto ha estat això. Creieu que serieu molt diferents de les Comissions Obreres, si seguíssiu creixent? Què us fa pensar això? Potser ostenteu més “poder popular” que els treballadors de la Alstom – organitzats a CCOO – que tanquen l’empresa en mig minut, o les senyores de la neteja – organitzades a CCOO – que van fer vaga en bloc aquest dimecres? Potser sou més poble que els de Barcelona Neta que avui netejaran els carrers i retiraran els containers que vau cremar?

Però imaginem que sí. Que teniu raó. Que la única manera de que no ens absorbeixi el sistema és dilapidar-lo. Imaginem que us feu prou forts per a complir els vostres eslògans. Ahir vaig poder llegir des de “Vaga salvatge” i “Muerte al Estado y al Capital”, fins a “Kaos” i “Colgaremos al último político con las tripas del último policia”.
Imaginem que rebenteu l’Estat i el Capital. Ja no hi ha polítics ni policies ni empresaris. Tenim els containers cremant però no tenim els bombers. Tenim els vidres i els testos i les escombraries cobrint via laietana, però no tenim sistema de neteja. Tenim treballadors a les fàbriques però les fàbriques estan tancades. Tenim robatoris, violacions, assassinats però a la ciutat de la Justícia no hi ha ningú. Ningú governa, ningú intenta endreçar res. Heu aconseguit el kaos. I ara què? Com creareu un nou pacte social?

Perquè entenc que desitgeu un pacte social. Un pacte social més just que el que tenim. Pressuposo que no proclameu el caos continu. És correcte aquest supòsit? El caos continu significa la llei del més fort. I la llei del més fort perjudica als treballadors i treballadores. I a les dones. I als nens i als avis. I als discapacitats. La llei del més fort és injusta. El caos és injust.
Per tant, esborraríeu els banquers, els empresaris, els sindicats i els partits – caos – i tornaríeu a construir “des de la base i la solidaritat”. Per tant, entenc que faríeu un gran assemblea per a decidir què fer. Però tanta gent – posem una ciutat, tot i que hauríem de parlar d’un país o d’un món sencer, ja que el caos o és a tot arreu a no és -… doncs tanta gent és impossible de coordinar horitzontalment. No pots fer una assemblea de tota Barcelona.

Així que, primer que res, sorgiria espontàniament un grup de gent més motivada, més implicada, que dirigiria la situació. De fet, ja ara sovint la teniu; com tota organització. Són persones amb les idees clares i amb més accés a la informació que la resta. Una elit.

I què és el primer que faríeu? Doncs posar normes. Perquè en un estat de caos sempre hi ha qui fa mal a un altre. Tindríem, per exemple, un saqueig, un robatori, o una mort a un antidisturbi. Què fem amb això? Ens sembla bé? Ens sembla malament? La moral ja entra en joc. I les normes. Arribaria una notícia: “A Horta un home ha matat la seva dona a ganivetades. Els veïns han trucat a la policia – però la policia ja no existeix”. Algú haurà de fer alguna cosa, perquè “la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre”. I les normes van intrínsecament acompanyades de càstigs; si no no es poden fer complir. Així que, al final, organitzaríeu un sistema legal i us caldria una “comissió popular” destinada a fer complir l’ordre.

I com que en una assamblea d’un milió i mig de persones on totes les veus són igual de vàlides i importants no us entendríeu, us organitzaríeu per barris. I a cada barri espontàniament sorgiria una microorganització; caldrien grups de neteja, formes de producció i repartició d’aliments i, en definitiva, un SISTEMA.

I ja dins de cada barri, i en l’organització de la ciutat, caldria fixar formes per a participar. Formes de decidir que us semblin justes. Perque si no hi ha normes en la participació sempre s’acaba imposant aquell que crida més o aquell que parla millor, i això bé sabem que és injust. Com ho farem per a que totes les veus tinguin el mateix valor? En el fons, estaríeu creant un nou sistema polític (La paraula política ve del grec, polis, que significa ciutat. La política és la ordenació de la ciutat i la ciutadania).

Amb tot, a mesura que el sistema es fes complex i s’anés fent estable en el temps, aquest sistema, amb una elit, una legalitat i una política, significaria el naixement d’un ESTAT.

I a tot això, no puc deixar de preguntar-me: En quin moment, em pregunto, en quin moment us heu cregut que vosaltres ho faríeu millor?

Potser sí que ho faríeu millor. Però us recomano que no menystingueu tota aquella gent – que és molta – que intenta transformar el sistema que tenim en un sistema més just sense haver de passar pel procés traumàtic d’un caos o una guerra social. Us recomano que comenceu a veure el treball que fan milers de persones – CCOO des de les empreses o ICV-EUiA des de la política, per exemple -; gent que està donant la seva vida (perquè estan donant totes les hores del seu dia) per aconseguir un sistema més just.

Per últim, crec que no s’ha de confondre l’eix ideològic (esquerra = hem de viure en equitat social vs. dreta = la desigualtat és natural) amb l’eix de les formes d’expressió (utilització de canals de protesta legals i consensuades vs. formes de protesta ilegals o rupturistes). És a dir, que no ets més d’esquerres per cremar un cotxe de policia. Ets més d’esquerres si aconsegueixes que la gent humil visqui en condicions de benestar.

En definitiva, us recomano HUMILITAT.

I perquè us escric això? Doncs perquè estic enrabiada. Perquè jo ahir vaig veure un sindicalista piquet de 60 anys penjat de la porta d’un camió, i el camioner el va ferir accelerant per a entrar tant si como no al Mercabarna. Si aquest home, que és un trosset de les Comissions Obreres, us ha venut, tenim un problema.

Crec que no cal afegir res més.

Salut i treball!

Així No!

El proper 29 de setembre, jo recolzaré la Vaga General. I dic recolzaré perquè fer-ne, no en faré de Vaga, ja que encara estaré a l’atur

Al llarg dels darrers mesos hem sentit moltes declaracions, principalment dels sectors poderosos del PP, PSOE, CiU, etc. atacant greument a sindicats (delegats/des sindicals, afiliats/des, …) i difamant-los, generalitzant una imatge d’aquests que no es correspon a la realitat. Per què? jo crec que simplement per intentar (i en gran part ho han aconseguit) que la gent pensi que aquesta és només una vaga dels grans sindicats, que només busquen mantenir el seu estatus.

Doncs, senyores i senyors, S’EQUIVOQUEN!!!

S’equivoquen perquè també hi han treballadors i treballadores que no estem afiliats a cap sindicat i què recolzem aquesta vaga.

S’equivoquen perquè ha estat en bona part gràcies al moviment sindical d’aquest país que ara som treballadores i treballadors i no esclaus.

S’equivoquen perquè la generalització és infantil, embustera i immadura. No tots els sindicalistes són uns “vagos”; no tots els sindicalistes són violents en els piquets informatius; no tots els sindicalistes ho són només per “escaquejar-se”; no tots… De la mateixa manera que no tots els polítics són uns corruptes, ni tots els catalans uns avars, ni tots els madrilenys uns “fatxes”.

Si us plau, una mica més de maduresa. Gràcies