Si l’educació és un pilar de la societat, es volen carregar els seus fonaments?

Darrerament està obert el debat sobre el finançament municipal, i més concretament sobre aquells serveis que es presten des dels municipis, tot i no tenir les competències, és a dir, tot i no rebre el finançament necessari per suportar-lo.

Més concretament, també a Martorell, ens trobem amb un govern de la Generalitat aniquilador d’alguns d’aquests serveis, com el de les Llars d’Infants, a les que se les ha retallat una bona part del seu finançament, fent trontollar encara més la supervivència econòmica dels ajuntaments.

A sobre, aquells ajuntaments del color del Govern, com el de Martorell, enlloc de mantenir-se en la mateixa posició que fa uns mesos (recordem la defensa de lo municipal del nostre alcalde Salvador Esteve essent president de l’Associació Catalana de Municipis), el que estan fent és defensar als seus (a CiU, als poderosos, a les grans corporacions privades, …) i justificar aquestes retallades. I el mateix amb la Consellera Irene Rigau.

Poden dir que a Martorell tenim un nombre de places per sobre de la resta. Poden dir que el preu que paguen les families pel servei de Llar d’Infants és el més baix dels pobles del voltant. Poden dir moltes coses per justificar la seva defensa irracional al Govern dels millors i dels horrors, però no poden justificar que TOTHOM PAGARÀ AQUEST PROPER MES UN 20 % AL SEU REBUT, i que ni tan sols o hagin explicat correctament, ja que a l’expedient d’aprovació d’aquest augment ni tan sols hi ha un informe econòmic acurat i visat per la Intervenció Municipal.

Si aquest és el suport que CiU fa per l’educació infantil, no em puc imaginar el què ens espera quan continuïn amb les seves mesures.

A continuació adjunto un escrit del company Jordi Borrell, Regidor d’Educació i primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, i que explica molt bé aquest plantejament.

ESCOLA BRESSOL I IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Els darrers anys, la creació de places escolars d’Escola Bressol o Llar d’Infants públiques, ha estat constant a tot el país. Un acord del Parlament de Catalunya que va estar precedit per una Iniciativa Legislativa Popular  impulsada per milers i milers de signatures, va esser el desencadenant de la creació de més de 40.000 places escolars en aquest sector educatiu.

Els Ajuntaments, de tots els colors polítics, han estat els principals protagonistes en aquest petit miracle que ha fet possible que molts infants de les últimes generacions, poguessin gaudir d’una plaça escolar en els seus
primers anys de vida.

Aquest avenç ha estat possible per un acord entre institucions. Els Ajuntaments han construït les Escoles Bressol, la Generalitat ha aportat una bona part del pressupost de la construcció i el cost del funcionament s’ha repartit a terços.

La Generalitat pagava un terç del cost de la plaça escolar ( 1800 €/any), els Ajuntaments pagàvem un altre terç, i la quota establerta pels usuaris venia a ser el darrer terç.

Aquest equilibri, pels Ajuntaments ha representat un gran sacrifici. El fet de no tenir competències en aquesta etapa educativa, fa que tampoc es rebin recursos econòmics per cobrir aquest servei, i això implica prioritzar aquesta despesa per sobre d’altres en el pressupost municipal.

El dèbil equilibri es trenca a mitjans del curs passat, quan el nou govern de la Generalitat, unilateralment, sense previ avis i incomplint allò que havia pactat.

Els mateixos polítics que fan aquestes brillants afirmacions els he sentit parlar en més d’una ocasió de la importància que te l’educació per un país i de l’esforç que tots hem de fer per reduir el fracàs escolar.

A la senyora Rigau i el senyor Esteve ningú els ha explicat la importància de l’Educació en els primers anys de la vida? No saben que posar els fonaments en l’educació d’un infant és equiparable a fer uns bons fonaments en la construcció d’un edifici, si volem que aquest edifici sigui sòlid? No han llegit el que, ja a principis del segle passat, deia el reconegut psicòleg Jean Piaget sobre l’educació en els primers anys de la vida?

Fer política vol dir prioritzar en l’aplicació de recursos per satisfer les necessitats que es consideren de primer ordre. Uns governants que en les seves prioritzacions no aposten per afavorir que tots els infants tinguin
les mateixes oportunitats en el seu inici educatiu, no mereixen la meva consideració i no entenc que ningú pugui parlar, referint-se a ells, del govern dels millors.

O és que són els millors, pels que s’ho poden pagar?

Jordi Borrell

Salut i treball!