Si l’educació és un pilar de la societat, es volen carregar els seus fonaments?

Darrerament està obert el debat sobre el finançament municipal, i més concretament sobre aquells serveis que es presten des dels municipis, tot i no tenir les competències, és a dir, tot i no rebre el finançament necessari per suportar-lo.

Més concretament, també a Martorell, ens trobem amb un govern de la Generalitat aniquilador d’alguns d’aquests serveis, com el de les Llars d’Infants, a les que se les ha retallat una bona part del seu finançament, fent trontollar encara més la supervivència econòmica dels ajuntaments.

A sobre, aquells ajuntaments del color del Govern, com el de Martorell, enlloc de mantenir-se en la mateixa posició que fa uns mesos (recordem la defensa de lo municipal del nostre alcalde Salvador Esteve essent president de l’Associació Catalana de Municipis), el que estan fent és defensar als seus (a CiU, als poderosos, a les grans corporacions privades, …) i justificar aquestes retallades. I el mateix amb la Consellera Irene Rigau.

Poden dir que a Martorell tenim un nombre de places per sobre de la resta. Poden dir que el preu que paguen les families pel servei de Llar d’Infants és el més baix dels pobles del voltant. Poden dir moltes coses per justificar la seva defensa irracional al Govern dels millors i dels horrors, però no poden justificar que TOTHOM PAGARÀ AQUEST PROPER MES UN 20 % AL SEU REBUT, i que ni tan sols o hagin explicat correctament, ja que a l’expedient d’aprovació d’aquest augment ni tan sols hi ha un informe econòmic acurat i visat per la Intervenció Municipal.

Si aquest és el suport que CiU fa per l’educació infantil, no em puc imaginar el què ens espera quan continuïn amb les seves mesures.

A continuació adjunto un escrit del company Jordi Borrell, Regidor d’Educació i primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, i que explica molt bé aquest plantejament.

ESCOLA BRESSOL I IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Els darrers anys, la creació de places escolars d’Escola Bressol o Llar d’Infants públiques, ha estat constant a tot el país. Un acord del Parlament de Catalunya que va estar precedit per una Iniciativa Legislativa Popular  impulsada per milers i milers de signatures, va esser el desencadenant de la creació de més de 40.000 places escolars en aquest sector educatiu.

Els Ajuntaments, de tots els colors polítics, han estat els principals protagonistes en aquest petit miracle que ha fet possible que molts infants de les últimes generacions, poguessin gaudir d’una plaça escolar en els seus
primers anys de vida.

Aquest avenç ha estat possible per un acord entre institucions. Els Ajuntaments han construït les Escoles Bressol, la Generalitat ha aportat una bona part del pressupost de la construcció i el cost del funcionament s’ha repartit a terços.

La Generalitat pagava un terç del cost de la plaça escolar ( 1800 €/any), els Ajuntaments pagàvem un altre terç, i la quota establerta pels usuaris venia a ser el darrer terç.

Aquest equilibri, pels Ajuntaments ha representat un gran sacrifici. El fet de no tenir competències en aquesta etapa educativa, fa que tampoc es rebin recursos econòmics per cobrir aquest servei, i això implica prioritzar aquesta despesa per sobre d’altres en el pressupost municipal.

El dèbil equilibri es trenca a mitjans del curs passat, quan el nou govern de la Generalitat, unilateralment, sense previ avis i incomplint allò que havia pactat.

Els mateixos polítics que fan aquestes brillants afirmacions els he sentit parlar en més d’una ocasió de la importància que te l’educació per un país i de l’esforç que tots hem de fer per reduir el fracàs escolar.

A la senyora Rigau i el senyor Esteve ningú els ha explicat la importància de l’Educació en els primers anys de la vida? No saben que posar els fonaments en l’educació d’un infant és equiparable a fer uns bons fonaments en la construcció d’un edifici, si volem que aquest edifici sigui sòlid? No han llegit el que, ja a principis del segle passat, deia el reconegut psicòleg Jean Piaget sobre l’educació en els primers anys de la vida?

Fer política vol dir prioritzar en l’aplicació de recursos per satisfer les necessitats que es consideren de primer ordre. Uns governants que en les seves prioritzacions no aposten per afavorir que tots els infants tinguin
les mateixes oportunitats en el seu inici educatiu, no mereixen la meva consideració i no entenc que ningú pugui parlar, referint-se a ells, del govern dels millors.

O és que són els millors, pels que s’ho poden pagar?

Jordi Borrell

Salut i treball!

MEMORIAL DE GREUGES DAVANT LES POLÍTIQUES DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

Reprodueixo literalment un document de la Plataforma Prou Retallades, molt interessant en tant que aporta un llistat de greuges que el Govern de la Generalitat, a mans de CiU, i amb la complicitat del PP, ens estàn fent.

Prou retallades!

28 de gener de 2012. Manifestació: “NO a la dictadura financera. Aturem les retallades!”

Les organitzacions socials que formem la Plataforma Prou Retallades, des dels àmbits de la salut, l’educació, el món del treball, la cultura, l’associacionisme veïnal, juvenil, de la gent gran i cívic del nostre país, presentem el memorial de greuges de les polítiques injustes de retallades indiscriminades i els increments de preus que perjudiquen fonamentalment les classes populars, que el Govern de la Generalitat de Catalunya situa en la proposta de pressupostos per a l’any 2012 i suposen un atac a l’actual model d’Estat de Benestar.

Exigim el reconeixement del dret a la protecció de la salut igual per a tothom. Defensem el servei nacional de salut públic i de qualitat!

Per això diem:
 No al tancament indiscriminat de serveis de salut públics, als increments de les llistes d’espera i a la pèrdua de qualitat d’aquests serveis.
 No al trossejament de l’ICS perquè representa un pas més en la seva desintegració i reducció de la participació del servei públic de salut.
 No al repagament d’un euro per recepta.
 No als acomiadaments i a la precarització dels treballadors i treballadores de la sanitat.
 Demanem l’aplicació d’incompatibilitat en els càrrecs de l’administració pública amb interessos privats i corporatius.

Exigim el dret a l’educació pública, equitativa i de qualitat!

Per això diem:
 No a la paralització de les construccions de nous centres educatius i dels anomenats RAM.
 No a la disminució de professorat.
 No a la reducció dels recursos destinats al pressupost de funcionament dels centres perquè generen seriosos problemes per garantir unes condicions bàsiques de qualitat.
 No a l’increment de les quotes de les escoles bressol.
 Demanem l’augment de la ràtio professorat/alumnat.

Pel dret a uns serveis públics amb ocupació de qualitat i al servei de les persones!

Per això diem:
 No als acomiadaments dels treballadors i treballadores públics.
 No a la regressió de les seves condicions de treball.
 No a la privatització i a l’externalització de serveis.

Pel dret a l’emancipació juvenil i al treball digne per als joves!

Per això diem:
 No a la supressió dels ajuts al lloguer.
 No a la supressió de noves concessions de la renda bàsica d’emancipació.
 No a l’augment de les taxes universitàries.
 No a la precarització del món laboral juvenil.
 Demanem polítiques actives que garanteixin l’empleabilitat dels i les joves.
 Demanem una educació i formació de qualitat que garanteixi al màxim el seu accés al mercat de treball.

Pel dret a una vida digne per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya

Per això diem:
 No a la pèrdua de poder adquisitiu que afecta a la major part de la ciutadania i, de forma més greu, a les persones que es troben en situacions més vulnerables.
 No a la pèrdua constant del valor de les pensions de la gent gran del nostre país.
 No a l’increment indiscriminat dels preus del transport públic.
 No a la criminalització injustificada de les persones que cobren la Renda Mínima d’Inserció ni a les restriccions en la concessió de la prestació.
 No al desmantellament dels serveis socials a Catalunya.
 No a la demora en l’aplicació de la Llei de la Dependència.
 No a les retallades de personal i a l’augment de ràtios en l’atenció als col∙lectius amb més dificultats (tallers ocupacionals, centres d’atenció a persones amb discapacitat, etc.).
 No a la fragmentació i privatització del Servei d’Ocupació de Catalunya i la rebaixa dels seus recursos per a l’atenció a les persones aturades.
 No a la reducció generalitzada de recursos per a les associacions i organitzacions socials del nostre país, que estan limitant dràsticament la seva capacitat i afebleixen seriosament el teixit associatiu i social de Catalunya.
 Demanem una educació i formació de qualitat, que garanteixi al màxim l’accés i el retorn al mercat de treball de les persones en situació d’atur.
 Demanem que es prioritzi la lluita contra l’atur amb accions clares i decidides, i amb mesures i recursos suficients per a garantir la protecció social de les persones aturades i de les que es troben en dificultats econòmiques.
 Demanem l’establiment d’una Renda Garantida de Ciutadania, tal com estableix l’Estatut de Catalunya, que garanteixi uns ingressos suficients per a les persones en situacions més vulnerables.
 Demanem que s’actuï de manera urgent davant la indefensió dels ciutadans i ciutadanes en relació a les seves hipoteques en cas d’impagament. L’habitatge és un dret i no un privilegi, i ens neguem a continuar sent  ercaderia d’aquells bancs i caixes que n’han fet negoci.
 Demanem el desenvolupament de polítiques industrials que afavoreixin l’activitat econòmica i el canvi de model productiu, per lluitar contra l’atur i la precarietat laboral.

La Plataforma Prou Retallades promou aquest memorial de greuges per denunciar que el Govern de la Generalitat utilitza el missatge de la manca de recursos i la necessitat de les retallades per a encobrir una clara estratègia de desmantellament dels serveis públics, afavorir els interessos privatitzadors de determinats grups econòmics i la clara intenció de mercantilitzar aquests serveis.

Denunciem l’estratègia de justificar les retallades fabricant un consens artificial conforme són inevitables, i instal∙lant la por i la resignació entre la ciutadania utilitzant el fals argument de la manca de recursos com a excusa per retallar els drets socials i democràtics de la ciutadania de Catalunya

Denunciem que s’estan creuant totes les línies entre legalitat i legitimitat. Cap partit polític es va presentar amb un programa electoral en el qual s’hi plantegés el desmantellament de l’Estat del Benestar. Per tant, a dia d’avui no es pot fer servir l’argument de la “legitimitat de les urnes” perquè la ciutadania del nostre país no ha estat consultada en aquest sentit. Per tant, demanem al Govern de la Generalitat que actuï amb responsabilitat davant del compromís que va adquirir amb el poble de Catalunya.

Coneixedors de la greu crisi econòmica internacional, europea, i a les quals no en som aliens, reclamem l’aplicació d’un model alternatiu per sortir de la crisi i aturar les agressions contra les persones que s’ha de basar de manera inalienable en la defensa de l’Estat del Benestar com a model de justícia i cohesió socials, i que exigeix de tots els governs una aposta clara i decidida per una fiscalitat justa i mediambientalment solidària que faci pagar a qui més té, perquè l’esforç contributiu al bé comú es faci en funció de la riquesa i els recursos econòmics de cadascú. En aquest mateix sentit, reclamem una aposta clara i decidida per lluitar contra el frau fiscal i l’evasió fiscal.

Amb una fiscalitat justa i la lluita contra el frau, els governs podrien recaptar milers de milions d’euros que farien innecessàries les actuals agressions a l’Estat del Benestar i la cohesió social. Tenim mecanismes per equilibrar financerament el món i l’impost sobre les transaccions financeres, n’és un.

Amb la complicitat dels poders públics i els organismes europeus i internacionals, el sistema financer segueix rebent suport amb mesures per garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris, mentre s’ataca el model social europeu cedint a les exigències del sistema financer internacional i es deixen de banda les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. I, mentrestant, cap dels directius responsables de les actuacions d’aquestes entitats financeres ha assumit les responsabilitats de la situació actual.

Per tot això, des de la Plataforma Prou Retallades volem fer sentir arreu que hi ha una altra manera de fer les coses i que hi ha recursos econòmics que no s’estan recaptant i que farien innecessàries aquestes polítiques d’ajust tant dures i injustes i les agressions als drets socials i laborals de la ciutadania del nostre país. I, insistim, aquests recursos permetrien una aposta clara per part del Govern en la creació d’ocupació i la garantia de la protecció social de les persones aturades tenint en compte l’alarmant índex d’atur que no para d’augmentar al nostre país.

Hi ha alternatives, per això denunciem el sentiment de resignació que es vol inculcar a la ciutadania de Catalunya des d’espais públics i privats, i que només respon a interessos particulars i corporatius. L’Estat del Benestar és un pilar fonamental de la nostra idiosincràsia com a poble i del model d’una Catalunya i un país de convivència i cohesió social, i que exigeix poder construir el seu futur sobre les bases de la solidaritat i la justícia social.
Contra les agressions a l’Estat del Benestar, continuem en acció!

Els nostres drets no es toquen! Prou retallades!

Salut i treball!

Només en 60 segons

Avui, que ens aixecat amb les noticies del tancament i la detenció dels responsables de Megaupload, rescato una informació que vaig trobar fa algunes setmanes.

Amb aquesta, podem valorar si un minut no és res, o pot ser molt, en qualsevol cas, és subjectiu, però la següent infografia deixa clar que a internet, 60 són molts segons.

Gràcies a la gent de Go-Gulf.com podem comprovar que 1 minut, 60 segons, pot ser molt de temps.

En 60 segons, a la xarxa, passa tot això:

• 710 ordinadors es venen a tot el món i 555 d’aquests equips es venen amb processadors Intel
• 1820 TB de dades es crea, això és suficient per omplir les dades d’un 2,6 milions de CDs
• 232 ordinadors de tot el món s’infecta amb malware
• 450 Windows 7 Cds es venen a tot el món
• 925 4s iPhone i iPads 85 són venuts al món
• 11 consoles Xbox 360 es venen a tot el món
• 18 Amazon Kindle foc es venen a tot el món
• 38 tones de residus E-es genera a tot el món
• 4000 dispositius USB es venen a tot el món
• 2500 cartutxos de tinta es venen a tot el món
• 2100 confirmacions succeir en la localització basada en xarxes socials web quadrat
• 75.000 $ s’afegeix als ingressos de Google
• 2 milions d’usuaris d’Internet veure pornografia en línia
• 1.100.000 converses tenen lloc a través de missatgers instantanis
• 103 Les móres són venuts al món
• 1.100 hectàrees de terra cultivada en l’aplicació Farmville
• Els processos de PayPal transaccions per valor de 219.000 dòlars; d’aquests, $ 10.000 es tramita a través de PayPal mòbil
• Al voltant de 950 compres es realitzen a eBay, dels quals 180 compres es realitzen mitjançant eBay mòbil
• 12 llocs web hackejats i 416 que s’intenta posar en perill diversos comptes de Facebook
• 1400 discos de pel · lícules es lloguen de cinema d’Estats Units i el joc de destinació Redbox amb més de 34.400 quioscos de tot el país.

Salut i treball!

Una mica d’humor, i pel millor humorista (amb el permís d’en Rubianes)

Aquests dies complicats, aparco un moment l’acidesa política i social i simplement reprodueixo un vídeo que he trobat per la xarxa i què m’ha fet riure, i ja n’hi ha prou amb això.

“Que nada nos quite nuestra manera de disfrutar la vida” un homenatge als/les còmics/ques espanyols/es i en especial un homenatge a Miguel Gila

Opinar és gratuït, i des de l’anonimat, covard… en fi

En fi… sempre he pensat que quan estàs en un lloc on tens una visibilitat pública evident, has d’aprendre a conviure amb el famós “què diran”. I també sempre he tingut clar que no pots entrar a rebatre opinions sobre la teva feina o sobre la teva persona quan aquests no són constructius, no van encaminats a valorar-la, sinó que únicament tenen com a objectiu desgastar, difamar, …

Els darrers dies estic observant com en un mitjà digital de Martorell s’està utilitzant un escrit d’opinió meu per opinar sobre la meva persona, el meu compromís polític i social, la meva capacitat professional, i fins i tot de representar coses que no he volgut representar mai… en fi.

M’enrabia que hi hagin persones que SENSE DONAR LA CARA menteixin i intentin desinformar quan suposo que saben perfectament de què estan parlant (al cap i a la fi Martorell és un poble i totes i tots més o menys ens coneixem), i que posteriorment altres, sense pensar-s’ho dues vegades, es “pugin al carro”.

Així doncs, davant de les males intencions INFORMACIÓ:

I ara, en tot cas, critiqueu si és molt o és poc, si és massa, si sí o si no, si m’ho mereixo, o si hauria de fer el que faig gratis, si… en fi.

Salut i treball!